Primera impressió sobre pressupostos 2017

Roda de premsa, explicant les primeres impressions sobre el projecte de llei de pressupostos per 2017, presentat avui mateix.

El Govern només té interès en què li aprobi els pressupostos la CUP, però renuncia al recolzament dels altres 63 diputats del Parlament.

La recuperació de la economia proporciona 3.500 milions més d’ingressos i això hauria de permetre fer més i millors polítiques socials.

La “estafa” del FLA permet estalviar a la Generalitat vora 1.000 milions en interessos.

Tampoc és veritat que aquest pressupost és el que destina més recursos a polítiques socials, per què no usen termes homogenis, al contrari, fent servir termes homogenis els recursos a polítiques socials disminueixen.

 

La improvisació de Comín amb l’Hospital General.

El Conseller de Salut és el Conseller del plans: en va anunciar 17, però els que fa, els incompleix, i els que li arriben fets, també.

Quan els dogmes ideològics es posen per davant del servei públic, els perjudicats acabem sent les persones, i en aquest cas sobretot els pacients, però també els treballadors ja siguin de la sanitat pública, com de la privada.

Rèplica:

Llei electoral. Tornem a començar.

Proposició de llei de Catalunya Sí Que Pot (hereus d’ICV) sobre la llei electoral que permetrà reobrir una ponència per intentar arribar a un acord que permeti que Catalunya deixem de ser la única comunitat que no ha aconseguit en 37 anys un acord per tenir una llei electoral.

En soc escèptic mentre el sistema del 79 continuï beneficiant l’antiga Convergència i a Esquerra.

 

Us adjunto uns enllaços a altres posts sobre el mateix tema:

Diari d’una llei electoral, o no (I)

Diari d’una llei electoral, o no (II)

Diari d’una llei electoral o no (III)

No hi haurà llei electoral catalana

Diari d’una no llei electoral (IV)

Sobre la llei electoral catalana

Proposta del PPC de llei electoral catalana

La manipulación llega a México.

tarjeta-romevaEl pasado 19 de octubre el Ministro Garcia Margallo, publicaba en el diario Milenio de México un artículo en relación a las intenciones independentistas del Govern de la Generalitat de Catalunya, en él apuntaba a la inexistencia, en constituciones democráticas del derecho a la autodeterminación, con las únicas excepciones de Etiopia y San Cristóbal y Nevis.

Cuatro días más tarde el Consejero Romeva, autodenominado Minister of Foreing Affairs de Catalunya, publicaba en el mismo medio una réplica a dicho artículo, donde anunciaba sin ningún tipo de rubor que, la misma constitución mexicana reconoce el derecho de autodeterminación, y cita el artículo 89.

Pues nada, nos vamos a la Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos para ver exactamente qué es lo que dice sobre la autodeterminación, y efectivamente, el artículo 89 cita, sólo cita, el derecho de autodeterminación en su apartado X en el marco de las facultades y obligaciones del Presidente en relación a la política exterior. Vaya que no parece que pueda servir para que un Estado, de los que conforman los Estados Unidos Mexicanos, puedan exigir un referéndum de autodeterminación para independizarse.

Sorprende (o no, conociendo la forma de manipular la realidad del Minister Romeva y otros líderes independentistas catalanes) que habiendo llegado al artículo 89 del texto constitucional, haya omitido referencia alguna al artículo 2, ya me imagino que el título le debe provocar sarpullidos: “La Nación Mexicana es única e indivisible.”

Es en éste artículo donde se reconoce “el derecho de los pueblos indígenas a la libre determinación” … y sigue, … “se ejercerá en un marco constitucional de autonomía que asegure la unidad nacional” el mismo artículo en su apartado A, explicita que “la libre determinación” significa “autonomía” y sigue relacionando todos aquellos aspectos que, en virtud de la autonomía, son competentes los pueblos y comunidades indígenas de México.

Vaya, que no solo no parece que “el derecho de autodeterminación” reconocido en México y apelado por Romeva no tiene nada que ver con lo que él pretende para Catalunya, si no que más bien se parece a la estructura política que dibuja la misma Constitución Española, de la que él se quiere desprender.

Sanitat pública o sanitat privada?

Debat estèril! El debat no pot ser sanitat pública o sanitat privada, el debat ha de ser SALUT PÚBLICA amb els mitjans disponibles i aquests són tant públics com privats i no son excloents si no complementaris.

Els dogmàtics estaran contents per les desprivatitzacions, però la salut pública se’n resentirà i els pacients patiran les conseqüències d’una dolenta assignació de recursos, i una dolenta planificació de la sanitat pública.

Posicionament del PP davant propostes de resolució que demanen més recursos pel Parc Taulí.

Moció sobre democràcia, lleis i llibertat.

Davant els que contraposen la democràcia a les lleis, en nom de la llibertat, ignoren que les democràcies occidentals, modernes i liberals, es basen precisament en les lleis per garantir les llibertats.

Citant Montesquieu, Rousseau i Tocqueville.

Rèplica als qui creuen que és un valor ser andalús, obrer i independentista, i als que consideren que tenen la capacitat per decidir pels demés. Per cert, que posar per exemple Alemanya, mostra com a mínim un desconeixement de la seva Llei Fonamental.

 

Proposició de llei per reduir les llistes d’espera a la sanitat.

El PPC hem presentat una proposició de llei, per tal de posar remei a les enormes llistes d’espera que hi ha a la sanitat pública catalana. L’objectiu és que s’ofereixin garanties als pacients de que seran atesos en terminis raonables, i no se’ls ofereixi només una referència, i que aquestes garanties tinguin la força de la llei, encara per alguns sembla que les lleis, no tenen gaire importància.

Rèplica: