El descobriment de la sopa d’all.

És tota una novetat que a hores d’arael candidat socialista a la presidència de la Generalitat afirmi que Catalunya està al límit d’immigració i adverteix del perill de col·lapse dels serveis que rebem els catalans.

Sembla mentida que aquestes afirmacions les faci un exalcalde i un exministre. Com a exalcalde, mentre ho va ser, no es va assabentar de quin era el nivell de col·lapse dels serveis educatius, sanitaris i socials, que no només patia i pateix la seva ciutat, sinó la majoria de les de Catalunya; i com a exministre, perquè ha estat precisament el seu Govern qui ignorant els advertiments ha seguit el criteri de “papers per a tothom”. Papers per a tothom? Doncs, apa, tothom cap aquí, per terra, mar i aire, que aquests xicots del PSOE ja ens donaran els papers.

Doncs no, no ha descobert la sopa d’all, el que ara pretén és que els catalans ens empassem la “sopa boba”. En gran mesura, si la immigració és un problema a Catalunya i a Espanya, és gràcies a la demagògia constant del PSOE, i també del senyor Montilla, que canvia de parer en funció de la proximitat de les eleccions.

Que guanyi el sentit comú.

Em dóna la sincera impressió que la convocatòria de les eleccions, que no la data en concret, és un de les primeres decisions amb sentit comú, que ha pres el President de la Generalitat des de que té prestada aquesta funció pel tripartit, encara no fa tres anys.

Desconec si hi pot haver alguna relació causa-efecte entre la presentació del que serà el lema de la campanya del PPC, “Que guanyi el sentit comú” i la dissolució del Parlament, però el cert és que la mort d’aquesta legislatura ha estat molt més agònica del que alguns preveien al Saló del Tinell i que, tot i que ha acabat prematurament, encara ha durat massa.

Em preocupa, no ja com a polític, si no com a ciutadà, que un dels problemes que els ciutadans perceben de la societat actual siguem els polítics, doncs evidencia com s’ha pervertit la funció de la que hauria de ser una noble tasca: els polítics estem per resoldre els problemes dels ciutadans i no per crear-ne de nous, com ha anat succeïnt al llarg dels darrers tres anys. Les conseqüències són evidents: l’acció de Govern s’ha carregat la legislatura, el propi Govern i al President de la Generalitat.

Sense cap mena de dubte, els problemes dels ciutadans són els nostres problemes i els que han de requerir de la nostra atenció, la nostra preocupació i les nostre solucions. És de sentit comú. Ara, només cal que el sentit comú guanyi.

Plens buits.

Ja fa temps que venim advertint, i denunciant quan correspon, que el tripartit municipal no porta a debat les qüestions més importants de la ciutat a la màxima institució municipal que són els Plens.

D’un temps ençà els Plens són buits, és a dir, la capacitat d’iniciativa del Govern municipal és més aviat escassa, per no dir nul•la, i no parlem de la capacitat d’abordar temes de ciutat, alguns dels quals es troben encallats fa anys i panys, sense que ningú del Govern municipal s’atreveixi ni tant sols a fomentar-ne el debat.

Ningú no discuteix que la legislació permeti ventilar assumptes en les Juntes de Govern (les quals ni són públiques, ni hi poden participar els grups de la oposició), però altre cosa ben diferent, és que aquest Govern que s’omple la boca de participació, a l’hora de la veritat, no només l’esquivi, si no que fins i tot eviti la transparència sobre temes importants de ciutat.

És així com arribem al Ple ordinari del mes passat, on el Govern porta a discussió un sol punt a l’ordre del dia, la resta de temes aportats íntegrament pels grups de l’oposició (quatre mocions del PPC i quatre més de CiU). Amb la retirada (de fet posposades, per que les tornarem a presentar) de les nostres propostes, s’evidencia la manca de transparència, de participació i d’iniciativa d’aquest tripartit: cinc minutets de Ple i s’ha acabat. Són els Plens buits.

Aquest mateix mes de juliol, si no hi ha entrebancs, tindrem la oportunitat d’abordar en un sol Ple, els temes importants de la ciutat: es tracta d’un Ple monogràfic sobre l’estat de la ciutat, que es produirà a la nostra vila, per primera vegada a la història.

En ell, tindrem oportunitat de contrastar les diferents visions que de la ciutat tenim els grups municipals, però també caldrà avaluar la efectivitat de les polítiques municipals desenvolupades, o sovint, també ignorades i les seves conseqüències, al marge de discussions econòmiques que són les que acostumen a centrar el debat anual sobre els pressupostos municipals.

Cal recordar també que aquest debat, serà possible fruit d’una proposta del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, recolzada per la resta de grups municipals: aquest, de ben segur, que no serà un Ple buit, al menys nosaltres li donarem contingut.