Què n’ès d’injusta la vida.

Avui més que mai, lamento haver d’escriure aquestes ratlles. Deixo de banda altres circumstàncies que envolten aquesta campanya electoral i sobre les quals vull posicionar-me, avui però és un dia trist.

Sabem des de que naixem que el que ens espera és la mort, així és la paradoxa de la vida: la mort no és més que una conseqüència de la vida. Que injust que és, com si la vida en sí mateixa no estigués plena d’injustícies.

Ahir ens va deixar sobtadament el Jaume Ramón Mateu, era el número 4 de la nostra candidatura, i estàvem convençuts que en aquesta ocasió el Jaume podia arribar a ser regidor de la seva ciutat.

El número però, és una circumstància del moment. El Jaume era un idealista, estava convençut que des de l’acció política es podia fer la vida menys injusta, estava convençut que des de l’acció política es podien millorar les condicions dels seus vilatans. Així ho va creure l’any 2003 quan des de l’Associació de Defensors del Casc Antic de Vilanova va impulsar una candidatura independent, que tot i no treure regidors, va assolir un important nombre de vots.

El 2007 va considerar que la millor forma de defensar allò en que creia era formar part ell, i diferents membres de l’Associació de la candidatura del Partit Popular. Tenia un objectiu per la zona de Cap de Creu, però sobretot tenia una visió del que s’havia i es podia fer a Vilanova i la Geltrú. Tot i que el resultat d’aquelles eleccions no va ser l’esperat quantitativament, si que ho va ser qualitativament: durant la legislatura municipal que ha acabat, s’ha aixecat la llosa que pesava sobre Cap de Creu, i s’ha rehabilitat el Nucli Antic i això el feia, ens feia sentir orgullosos de defensar coses que creiem justes.

Amb la crisi, va ser ell qui amb la seva insistència característica ens va fer veure que a Vilanova i la Geltrú, teníem una oportunitat en el sector turístic. Obstinat, va aconseguir que organitzéssim una jornada sobre el turisme, que va tenir lloc l’octubre passat, amb una molt bona participació. Ara estava molt satisfet i orgullós de que el tema central d’aquesta campanya electoral, siguin les oportunitats turístiques de la nostra ciutat.

Però la vida és plena d’injustícies fins a la mateixa mort, i ara ens deixat, però segur que la seva obstinació en millorar la ciutat i fer la vida una mica més justa seguirà molt present en tots els que l’hem conegut en aquesta vessant política que no és més que un reflex de la personal.

Jaume Ramón, descansa en pau.

6 respuesta a “Què n’ès d’injusta la vida.”

  1. Nuestras más sinceras condolencias a su familia, compañeros y amigos, por tan dolorosa pérdida. Descanse en Paz.

  2. Mi mas sentido Pesame en nombre mio como del partido populas de Sant Pere de Ribes a todos mis compañeros de Vilanova, como persona que conocí cuando en su dia fuí también su compañero en la junta de Vilanova, lo he sentido profundamente.

    Descansa en paz.

  3. El mes sentit condol de tot el Comite Ejecutiu del Partit Popular de la Comarca del Garraf.
    Ara mes que mai, tenim la responsabilitat de fer realitat les il-lusions d’en Jaume.
    Rebeu companys de Vilanova i la Geltrú una abraçada ven forta de tots nosaltres.
    Ferran Ignasi Llombart

  4. Ala familia. compañeros, amigos, y a todos los componentes de la candidatura del Partido popular de Vilanova, os trasmito mi mas sentido Pesame por la muerte del jaume, en nombre mio y del partido Popular de Sitges,
    Jaume Descansa en Paz.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *