En l’exercici de l’activitat política hi ha moments dolents, però també hi ha molts moments bons i d’entre els bons, aquells en què hi ha qui explícitament reconeix un treball. Si a més, és un col·lectiu i és el col·lectiu al que pertanys, al menys jo em ruboritzo.
No és falsa modèstia però crec que els que ens dediquem a l’activitat política a temps complert, encara que no sé si en el meu cas per gaire temps, no necessitem reconeixements, més enllà de vots, que sempre són necessaris. Fem la nostra feina, fem el que el que està al nostre abast, per fer una societat més lliure i més justa, i moltes vegades els èxits dels petits passos es celebren en la més estricta intimitat, sense més reconeixement que la satisfacció personal.
El Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions del qual sempre m’ha enorgullit formar part, m’ha considerat mereixedor d’una placa de reconeixement, cosa que em satisfà alhora que em ruboritza, per la contribució en la creació del col·legi català. El cert és que crec que no he fet rés extraordinari, si no simplement allò que considerava que havia de fer per assolir un resultat que és bo pel col·lectiu, i que ningú hi busqui lectures més enllà de l’estricte millora del marc de relacions institucionals per a l’adequada defensa dels interessos professionals.
Això sí sempre hi ha qui fa lectures interessades de les coses, i això va passar en el tràmit parlamentari del Decret que conduïa a la creació del col·legi català, i aquí us deixo la meva intervenció:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=Dbw4Wv06rrk]
No em queda més que agrair molt sincerament al Col·legi el reconeixement, i espero poder continuar contribuint a la defensa dels interessos professionals del col·lectiu, des de qualsevol àmbit en el que correspongui qualsevol mena d’actuació pública o privada: moltes gràcies!!!
