El President de la Generalitat no vol anar a la Conferència de Presidents, es constitueix un grup d’experts per revisar el model de finançament autonòmic, i tampoc hi van.
Rèplica al Vicepresident i Conseller d’Economia.

Bloc de Santi Rodríguez
El President de la Generalitat no vol anar a la Conferència de Presidents, es constitueix un grup d’experts per revisar el model de finançament autonòmic, i tampoc hi van.
Rèplica al Vicepresident i Conseller d’Economia.
Intervenció de posicionament a dues proposicions de llei de modificació de lleis audiovisuals.
Este artículo ha sido publicado en ABC.
Durante esta última semana estamos viendo con nitidez el porqué, el Gobierno de España recurre constantemente a la apelación al diálogo con el Govern secesionista de la Generalitat de Catalunya. Sin duda, no se trata de ningún plan que tenga por objeto ceder a las pretensiones de los independentistas, sino de poner las herramientas necesarias para resolver aquellos asuntos, que afectando a los catalanes, el Govern utiliza constantemente como arma arrojadiza contra España, en vez de buscar las mejores soluciones.
Un ejemplo basta, hemos visto como el Conseller de Interior ha utilizado torticera y mezquinamente el homicidio de dos agentes rurales a manos de un cazador sin licencia de armas, para reivindicar el traspaso de la competencia de concesión de licencias de armas, ya que “ellos” serían más cautos que la Guardia Civil.
La oferta de diálogo es real y sincera por parte del Gobierno y la Conferencia de Presidentes que tuvo lugar la semana pasada, es un ejemplo. Y también es una oferta necesaria para evidenciar que, en realidad, a los independentistas, el diálogo no les interesa. No fue Puigdemont a la Conferencia, y tampoco los senadores independentistas de la exConvergència y de ERC asistieron a la comparecencia de la Vicepresidenta a la Comisión General de Comunidades Autónomas del Senado para informar, precisamente, de la Conferencia de Presidentes.
En Catalunya conocemos bien que el supuesto diálogo que han esgrimido aquellos que abogan por la imposible independencia, se referían más a que se les diera la razón, porque la realidad es que ellos son más del diálogo con el espejo de la madrastra de Blancanieves.
¿De verdad alguien puede creer que a los catalanes no nos preocupa el empleo, la educación, la pobreza energética, la financiación autonómica o la violencia de género? De esto se dialogó en la Conferencia de Presidentes, sin embargo Puigdemont prefiere seguir preguntando al espejo, espejito mágico, y por eso se fue a dar una conferencia “en el” Parlamento Europeo (muy distinto que dar una conferencia “al” Parlamento Europeo, que es lo que dicen) adecuadamente acompañado por su brigada de palmeros y publicitado en medios internacionales de Francia, Italia y Alemania, no para que asista nadie, sino únicamente para alimentar su espíritu nacional.
Pero si bien es cierto que los espejos, a veces, incluso a menudo, pueden ofrecer espejismos, al final, su propia naturaleza hace que ofrezcan un reflejo fiel de la realidad, aunque sea tarde. En definitiva que un espejo, es solo eso, incluso en el cuento de Blancanieves.
Intervenció en defensa de la esmena a la totalitat de la llei per crear un nou impost, el dels bens improductius.
L’efecte de l’impost serà tot el just el contrari, del que es pretén.
Hi ha grups que pretenen legitimar la desobediència als tribunals de la Presidenta del Parlament mitjançant propostes de resolució.
La clau és que en totes les democràcies modernes, totes les persones estem sotmeses a la llei, les quals si no ens agraden, les podem canviar, això sí, amb les majories suficients.
Intervenció de posicionament al projecte de llei d’acompanyament dels pressupostos per 2017.
Intervenció a la compareixença del Secretari d’Hisenda de la Generalitat, per exposar la situació fiscal.
Els catalans som els espanyols que paguem més IRPF, i especialment els catalans amb rendes inferiors a 30.000€/any. Aquesta és una decisió de successius Governs de la Generalitat, per això el Partit Popular de Catalunya presentem aquesta proposició de llei, per rebaixar l’IRPF a les rendes més baixes.
Presentació:
Rèplica:
Roda de premsa, explicant les primeres impressions sobre el projecte de llei de pressupostos per 2017, presentat avui mateix.
El Govern només té interès en què li aprobi els pressupostos la CUP, però renuncia al recolzament dels altres 63 diputats del Parlament.
La recuperació de la economia proporciona 3.500 milions més d’ingressos i això hauria de permetre fer més i millors polítiques socials.
La «estafa» del FLA permet estalviar a la Generalitat vora 1.000 milions en interessos.
Tampoc és veritat que aquest pressupost és el que destina més recursos a polítiques socials, per què no usen termes homogenis, al contrari, fent servir termes homogenis els recursos a polítiques socials disminueixen.
El Conseller de Salut és el Conseller del plans: en va anunciar 17, però els que fa, els incompleix, i els que li arriben fets, també.
Quan els dogmes ideològics es posen per davant del servei públic, els perjudicats acabem sent les persones, i en aquest cas sobretot els pacients, però també els treballadors ja siguin de la sanitat pública, com de la privada.
Rèplica: