Malauradament, el Partit Popular estem ocupant els darrers dies les primeres planes de diaris, per les dissensions que, de forma pública s’estan produint.
El marc és, i hauria de ser el debat d’idees que sol precedir un Congrés d’un partit, que tot i haver ampliat el seu suport electoral, no ha guanyat les eleccions, però no està sent així: el lògic i necessari debat d’idees s’acaba amb personalismes. I els personalismes, inherents a la condició humana, no són bons consellers.
Precisament si hi ha un Congrés és per poder plantejar i replantejar idees: aquells que renuncien al conjunt, si les seves idees personals no són les recollides, ni contribueixen al debat, ni la seva actitud permetria que hi hagués debat.
El debat, no només ha de ser entre tots, si no que ha de ser sense dogmes, ja que aquests no permeten ni avançar, ni evolucionar, i un partit que ha estat i vol tornar a ser partit de Govern, no es pot permetre l’immobilisme.
Una respuesta a «Amb renúncies, no hi ha debat.»