Polèmica versió cinematogràfica de la, per a mi, millor obra de Dan Brown, autor del Código Da Vinci. Certament, aquesta darrera va significar el salt a la fama de l’escriptor, i és una bona obra, al marge de les consideracions religioses, o potser més aviat científiques, que calgui fer.
El llibre Angeles y Demonios, per a mi va resultar encara millor que el Código Da Vinci, probablement per les circumstàncies del moment en que el vaig llegir: a finals de l’any 2005, recent produïda la successió de Joan Pau II, per Benet XVI, i pocs mesos després d’un viatge a Roma.
El llibre, i la pel·lícula en menor grau, permeten conèixer algunes de les tradicions del procés d’elecció del nou Papa, i d’altra banda, visualitzar llocs, la majoria de visita obligada, de la Roma cristiana.
A pesar de tot, es tracta bàsicament d’un thriller, quin argument principal és la fe, i el possible antagonisme que, històricament ha enfrontat la ciència i la religió. Tret d’això, que és una realitat història, a la pel·lícula, no he trobat motius de polèmica, ja que tracta alguns temes escabrosos de forma molt més light que el llibre, el qual és mostra més punyent amb l’esglèsia catòlica en alguns aspectes.
La revenja dels científics, “il·luminati” es materialitza amb el segrest dels quatre “preferiti”, i la clàssica lluita contra el rellotge que amenaça de destruir la seu del cristianisme: el Vatica`. Això sí, no amb una bomba clàssica, si no amb un nou descobriment científic: la antimatèria.
En qualsevol cas, crec que el llibre aporta detalls molt més interessants, que probablement en la pel·lícula passant desapercebuts, o simplement no hi són.
