No es que vulgui parlar dels problemes de la ramaderia, si no que del que es tracta de casar adequadament les ofertes de treball públic, i és que a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s’està vivint una certa polèmica entorn a una determinada contractació, i a la disposició de la titulació adequada per part de la persona que va merèixer la plaça segons el Tribunal, i el segon aspirant que en va quedar exclòs.
No pretenc ara ventilar públicament ni noms de persones, ni el nom de la plaça, per què no pretenc fer qüestió d’un cas particular i concret, però si que vull reflexionar entorn a com moltes administracions públiques convoquen oposicions. No és una qüestió nova, si no que ve de lluny, i cada vegada que he tingut oportunitat de donar el meu parer, ho he fet; altra cosa és que no m’hagin fet cas.
Quan surt una convocatòria d’una plaça per una tasca concreta, sol acompanyar la convocatòria uns requisits de titulació per a la plaça en concret sempre que sigui necessari. Per exemple per una plaça de conserge no es demana cap titulació; per una plaça d’administratiu, una formació en la matèria; o per una plaça d’enginyer tècnic, doncs la corresponent titulació. Fins aquí cap problema, tot normal.
El problema és que es sol afegir a la convocatòria que la titulació pot ser aquella o superior, i fins i tot que en cas de disposar d’altres titulacions o formació serà considerat un mèrit, i no dubto que disposar d’una formació superior pugui ser considerat un mèrit, però hem de ser conscients que això ens comportarà algun problema. Per exemple, si un llicenciat en dret o un enginyer opta a una plaça de conserge, té més probabilitats d’obtenir-la que altres candidats que no tenen aquesta formació, ni la necessiten per exercir les tasques de la plaça a la que opten. Les conseqüències poden ser que persones, que poden tenir altres sortides professionals assoleixen places adreçades a persones que segurament tenen menys sortides.
I no és que un enginyer no pugui ocupar una plaça de conserge, si no que els estudis d’enginyeria no poden ser considerats un mèrit per ocupar una plaça de conserge. O els estudis d’arquitectura, no poden ser considerats un mèrit per ocupar una plaça d’administratiu. O una llicenciatura en filologia, no pot considerar un mèrit per ocupar una plaça d’informador. Ja que d’aquesta manera estem limitant la possibilitat d’accedir a aquestes places a persones que tenen menys sortides professionals que els anteriors.
Crec molt sincerament que ens hauríem de replantejar les condicions per a la provisió de places a l’Administració, ja que d’aquesta manera no estem optimitzant les oportunitats que donem als ciutadans.
Permeteu-me que repeteixi que les titulacions i les places esmentades en aquest article són inventades i no responen en cap cas a casos reals, encara que sí a casos similars.
Tens tot el dret de fé aquet cumentari, pro jo dic, qu e la intrensigencia, AMB AQUTS MUMENTENTS, no crec0 que asigui la adecuada, ancara que estic dacor emb lo que tu dius, DE DEBO UNA ABRAZADA.
DR. Antoni