S’ha materialitzat el descord previsible, però tot i això, no vull tancar aquest cicle d’articles, tot i que li he canviat el nom, ja que tinc la sensació que en les properes setmanes molt probablement, la llei electoral pugui tornar al debat polític, i és que es dona la circumstància que hi ha en tràmit al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular de Ciutadans pel Canvi, que formen grup parlamentari amb el PSC, amb una proposta de llei electoral, i que es debatrà quan la Junta de Portaveus així ho decideixi.
S’equivoquen els que pensin que la llei electoral no ha sortit per què els partits estan tancats en sí mateixos, i els fa por obrir o desbloquejar (selecció de candidats preferents en una llista de partit) les llistes: rés més lluny de la realitat. De fet les propostes de PP, PSC i CiU, apostaven per llistes obertes en districtes uninominals, i ERC per llistes desbloquejades.
El problema principal per acostar posicions, s’ha trobat en aquells elements que apuntava en articles anteriors, proporcionalitat i representació territorial, i més concretament el problema es troba fonamentalment a la actual circumscripció de Lleida, la qual ha perdut població en relació a la resta de províncies catalanes, i per tant la proporció d’escons de fa 30 anys, queda ara molt desfasada.
Un altre problema ha estat, com ho és a altre nivell, intentar considerar les vegueries com a circumscripcions electorals, la qual cosa porta a la llei electoral el mateix debat que a la llei de vegueries: quantes i quines? L’Aran, no vol formar part del Pirineu; Lleida, no vol dividir-se en tres o quatre vegueries; el Penedès, desaparegut.
Sobre la Iniciativa Legislativa Popular de Ciutadans pel Canvi, cal apuntar, que segons la meva opinió, es tracta d’un error considerable, atenent la condició de socis del PSC, ja que veig molt difícil articular una majoria parlamentària de dos terços, entorn una proposta que surt de part d’un grup parlamentari, que a més forma part de la majoria de govern. Difícilment, els promotors de la ILP, la retiraran, ja que defraudarien als 90.000 ciutadans que l’avalen, pel que la proposta s’haurà de sotmetre a debat de totalitat i podria prosperar, però desprès serà encara més difícil trobar una majoria de dos terços per aprovar-la definitivament.
En fi, crec que el més sensat seria deixar aquesta qüestió per a la propera legislatura, amb més temps per la reflexió, més temps per arribar a acords, i més temps per pair el canvis que es poguessin introduir.
