Article publicat a e-noticies.
Ara que, potser inesperadament s’ha posat de moda el debat sobre la monarquia, ha sorgit un altre debat entorn als títols nobiliaris vinculats als hereus de la casa Real, i com no, en plena efervescència independentista, a Girona hi ha qui no vol sentir-se representat, no ja per una princesa, si no per rés que soni a Espanya, encara que dugui el nom de Girona.
Gratant la història he conegut que el títol de Princep de Girona, s’usa per primer cop el 1412, quan Fernando I de Antequera, fou proclamat rei de la Corona d’Aragó amb motiu del compromís de Casp, alhora que nomenà l’hereu, el seu fill Alfons, com a primer Príncep de Girona, títol que suposà la transformació de l’anterior Ducat de Girona, instaurat el 1351 pel rei Pere el Cerimoniós.
Des d’aleshores s’usa ininterrompudament el títol de Príncep de Girona per part de l’hereu de la Corona d’Aragó primer, i d’Espanya després, fins que … el 1715 amb els Decrets de Nova Planta es deixaren d’usar. Resulta curiós veure com vàries vegades al llarg de la història, el 1771, 1871 i 1880, l’Ajuntament de Girona, demana als respectius reis, la recuperació del Príncep de Girona, peticions que van ser desateses reiteradament.
No és fins el 1961 en plena dictadura franquista que, l’aspirant al tro d’Espanya, Don Juan de Borbón, des de l’exili “reivindica” la monarquia davant la dictadura, recuperant pel seu fill Juan Carlos, el títol de Príncep de Girona, com a hereu de la Corona Espanyola.
És curiós veure com ara a Girona, tres-cents anys després, hi ha qui deu enyorar el decret de nova planta.
