Aquests dies s’ha donat a conèixer un estudi de la Universitat de Harvard, quines conclusions són demolidores: dues consultes a Google, generen emissions de CO2 a l’atmosfera, equivalents a les emissions de bullir aigua en una tetera. En total, al cap del dia, després de 200 milions de cerques a Google, equivalents a l’ebullició de l’aigua de 100 milions de teteres, acaben generant l’emissió d’una tona de CO2 a l’atmosfera.
Un cop sentit això la sensació de culpabilitat que com assidu i addicte al Google a un li queda, és la de genocida ambiental, sensació potser semblant a la d’intentar circular per l’autovia de Castelldefels a 100 Qm. per hora, sota el risc orwelià que l’ull, en forma de càmera del Gran Hermano Saura, t’enxampi i et faci pagar la gosadia d’haver transgredit una de les noves normes fonamentals d’aquest nou imperialisme neoCOM (es a dir, neoCOMunista), i que consisteix en circular a la velocitat que li dona la gana al Conseller. Ja està, la propera mesura del Govern de la Generalitat per lluitar contra el canvi climàtic, serà prohibir l’ús del Google, però …
Un cop superat el primer xoc, i recuperada la tranquil·litat perduda arran de la notícia, decideixo, un cop més, transgredir el medi ambient, posar en risc l’acceleració del canvi climàtic global i fer una nova cerca al Google. Penso que, segons el resultat, potser serà la última, però no. He tingut sort, i el resultat d’aquesta amenaçadora cerca m’ha deixat tranqui, descansat i desacomplexat davant el canvi climàtic: diàriament al món es consumeixen 1.500 milions de tasses de té, la qual cosa aplicada al raonament inicial de l’estudi, implica la generació de 15 tones de CO2 a l’atmosfera, 15 vegades més que les generades en fer cerques al Google.
Ja estic, doncs, més tranquil: podem continuar fent servir Google i bevent cafè, que no afectem tant el medi ambient, com els que beuen té: el problema és el té.
