En relació a l’expedient informatiu obert pel Consell General del Poder Judicial al jutge Santiago Vidal, per la redacció d’una constitució catalana, reconec que el judicial és un món del que no tinc gaires coneixements i sobre el qual em costa opinar només a partir d’algunes altres opinions, potser realitzades també per persones que desconeixen el mateix món però que son més atrevides que jo, al expressar el seu parer. Per a ells va, el títol d’aquest post, però com jo, no vull ser tant atrevit, prefereixo informar-me.
Sembla de sentit comú allò que es diu, i diu el jutge que, qualsevol persona fora del seu horari de treball, pot fer allò que estimi més convenient, i si algú creu que durant el seu temps lliure pot dedicar-se a escriure una constitució catalana, rés li ho ha d’impedir. Però si el màxim òrgan de govern del poder judicial obre un expedient informatiu al jutge que així ho fa, algun motiu hi deu haver, més enllà del merament polític, que és el que esgrimeixen els que parlen del «sentit comú».
Doncs bé, si anem a l’art 389 de la Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial, veurem que els jutges i els magistrats estan sotmesos a un règim d’incompatibilitats, entre els quals:
5.º Con todo empleo, cargo o profesión retribuida, salvo la docencia o investigación jurídica, así como la producción y creación literaria, artística, científica y técnica y las publicaciones derivadas de aquélla, de conformidad con lo dispuesto en la legislación sobre incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas.
Per tant, tret que la redacció d’una constitució catalana no sigui considerat investigació jurídica, no sembla que pugui considerar-se compatible, amb la professió de jutge o magistrat.
Però si, algú apunta «es que és una tasca no retribuïda» i per tant, potser compatible, podem anar a l’apartat 7 del mateix règim d’incompatibilitats:
7.º Con todo tipo de asesoramiento jurídico, sea o no retribuido.
Amb tot això, ni jutjaré ni dictaré sentència, ja he dit que no soc atrevit, però com a mínim si que puc afirmar que crec que hi ha motius suficients com per justificar l’expedient informatiu, per què, qui li correspongui, no jo, pugui concloure si s’ha vulnerat o no, el règim d’incompatibilitats.
Per acabar i més enllà de les consideracions anteriors, el que no entenc ni entendré, és que els jutges, que són aquells que tenen per missió interpretar les lleis, puguin pronunciar-se a favor d’incomplir-les. La ignorància pot ser atrevida, però no tant!
