La jornada electoral ha transcorregut amb normalitat, tot i això, l’ombra del 14 de març de 2004, torna a aparèixer en comprovar les cues que es formen en algunes taules electorals.
Al vespre, em desplaço a Barcelona, a l’hotel on tenim previst fer el seguiment electoral, junt amb el President i la candidata: cares llargues, les “israelites” que es farien públiques a les 20h. ens auguraven una nova derrota, si bé amb un increment d’escons. Amb les primeres dades reals es confirma la victòria del PSOE, tot i que molt més abultada del que al final acabarà sent.
A Catalunya, set diputats, millorem el resultat però no es considera suficient: obtenim representació a Lleida, però no a Girona, i no pugem a Barcelona. A mesura que avança la nit apareix un nou escó per Barcelona, el de l’Antonio Gallego, que estava amb nosaltres. Satisfacció general, però prudència ja que es molt just.
A mesura que avança la nit, l’escó es consolida respecte el segon d’Iniciativa, però s’apropa perillosament el setè de CiU. A més del 90% escrutat, CiU es fa amb l’escó en joc, fins al 99% que en un determinat moment torna al PP. Al 99’84% de l’escrutini l’escó és al sac de CiU, i el saldo de les poques taules que queden ens fan preveure que perdem l’escó per una cinquantena de vots (al final van resultar ser 73). Tanquem els ordinadors, són ja les 3h. de la matinada.
Caldrà esperar l’escrutini dels residents a l’estranger per saber si encara hi ha alguna possibilitat de recuperar l’escó que balla.
