No era d’estranyar que confiar la nostra economia a un senyor (per estalviar qualificatius ignominiosos) que el pitjor no és que aprengui economia en dues tardes, si no en qui confia que li ensenyi, arribem a la situació a la que estem.
No hem parat de sentir a dir que no passa rés que el tipus dels bons espanyols està al 6,4%, al punt de la insolvència (en definitiva ser rescatats, significa acreditar-nos com a insolvents), però que això no és rés, i en el millor dels casos, que això és temporal o esporàdic. Segur que tenen raó, totes les crisis han estat temporals i esporàdiques, han durat més o menys anys i ho continuaran fent en el futur, a pesar de la situació actual. Però avui, la situació és greu, molt més greu del que ens volen fer veure. De fet la Unió Europea dies abans dels primers rescats de Grècia, Irlanda i Portugal, deien exactament el mateix “no hi ha cap probabilitat de rescatar aquestes economies”.
Vostè, empresari o no, acceptaria un treball per un client que molt probablement no li pagarà? El primer que farà serà demanar-li un preu desmesurat, però el més probable és que li digués que no, que no accepta el treball. Aquesta és avui la situació de la economia espanyola, ens estant posant un preu al diner, que no podem acceptar per que no el podrem pagar, a no ser que prenguem mesures, moltes més mesures de les que estan avui sobre la taula.
Segurament afirmar el que afirmo, amb la rotunditat que ho faig no ajuda, però el que segur que no ajuda, és que continuem pensant que la nostra economia, sobretot la pública que suporta més d’un 20% de la població activa a l’atur no es pot continuar permeten segons quins luxes, i per això és necessari tirar del fre de mà. O això, o pagarem durant masses anys les alegries d’aquell que s’ha permès fer veure que aprenia economia en dues tardes.
Si no ens hem begut l’enteniment, aquell que, oh sorpresa, ha suspès les seves vacances demà mateix estaria anunciant mesures d’estalvi dels ja inexistents recursos públics, i desconfieu d’aquells que ara, després de ser partícips de la situació ens venen a dur la bona nova. Au, cap a casa, o com es diu ara al twitter #veteatupueblo.
