Molt interessant i atípica versió del personatge de Sir Athur Conan Doyle, que ens torna a recrear el Londres en ebullició industrial de finals del segle XIX.
Trenca estereotips, tot començant pels mateixos personatges que encarnen el famós detectiu, i el seu flamant ajudant, el Dr. Watson. Amb tocs humorístics puntuals i perfectament calculats, el film ens endinsa en una trama que pren alguna traça de qualsevol de les misterioses obres actuals de Dan Brown, amb ritus, i ordres secretes incloses, si bé potser només com a excusa, per a presentar avanços científics impropis del segle XIX.
Sense cap mena de dubte, una de les millors pel·lícules del moment, que escapa al que podríem esperar d’una revisió moderna de les capacitats deductives del detectiu, i que ens aporta un nova i interessant visió cinematogràfica del personatge de ficció.
Amb aquestes notes que sense cap altra ambició que compartir l’experiència cinematogràfica del cap de setmana, permeteu-me que recordi un amic traspassat el passat divendres 25, el Josep Maria, empresari vilanoví del cinema, que ens ha deixat sobtada i prematurament.
