Després dels resultats de les eleccions del diumenge passat, em sorprèn (o no), veure com alguns polítics responsabilitzen els mitjans de comunicació de l’alt nivell d’abstenció dels ciutadans: en aquesta línia cal emmarcar la picabaralla entre Tremosa i Cuní; les declaracions de Duran, en el sentit de què la classe política catalana és millor que la espanyola (probablement per això els catalans s’abstenen més); o el mateix President Montilla, que també apunta cap els mitjans, quan cerca responsabilitats sobre l’abstenció.
Es clar, pot ser és més senzill que davant d’una situació incòmoda, mirem al veí, i li atribuïm les responsabilitats a ell. Això potser alleugerarà algú, però no contribuirà a resoldre la incomoditat que representa que en unes eleccions hi participi menys del 40% de la població, com tampoc ho és que en un referèndum sobre l’Estatut de Catalunya, hi participi menys del 50% dels ciutadans.
Crec sincerament, que les forces polítiques hem d’assumir la responsabilitat, probablement de forma proporcional a la representativitat que ostentem, i analitzem si els missatges que transmetem s’adeqüen i donen resposta als problemes que pateixen els ciutadans, o si al contrari, ens allunyen dels ciutadans. Els ciutadans que no exerceixen el seu dret al vot, o ho fan amb un vot en blanc, ens estan dient que no troben necessari expressar la seva opinió política, o que desitjant fer-ho, cap opció s’adequa a les seves necessitats.
El Partit Popular hem guanyat aquestes eleccions europees, i el Partit Popular de Catalunya, ha millorat el resultat de les darreres eleccions europees, i això per a mi es motiu de satisfacció, i molt probablement sigui simptomàtic d’una voluntat de canvi de la societat. Però considero imprescindible continuar treballant en la línia de donar resposta als problemes que preocupen els ciutadans: hi ha forat, hi ha una gran quantitats de ciutadans que esperen respostes dels polítics, i aquells que siguem capaços d’adreçar-nos-hi, i satisfer llurs preocupacions, serem capaços de millorar encara més els nostres resultats, no com a finalitat darrera, si no com a mitjà per demostrar que altres formes de governar són possibles.
