Article publicat a e-noticies.
Ahir es va produir la presumpta dimissió del Director General de la Policia de la Generalitat. Motius personals. Ja!
No es tracta ara de reproduir tots els arguments que al llarg de, gairebé des del seu nomenament fa poc més de tres anys, ens ha dut a tots els grups parlamentaris del Parlament a demanar-ne la dimissió o el cessament immediat, possiblement per motius ben diferents, però el paper del Director General era el denominador comú.
No era tampoc voluntat de CiU deixar caure el Director General, i això va propiciar que per les exigències d’ERC, fa uns mesos obliguessin CiU a desarmar els antiavalots d’eines de treball; això sense perjudici de que calgui depurar responsabilitats, si les hi ha, sobre el mal ús de les mateixes.
El moment però, a banda d’inoportú per la batalla campal que en aquell mateix moment estava tenint lloc a Sants, deixa clar que no és casual, ja que estava anunciada alguna votació al Parlament sobre l’oportunitat de la seva continuïtat, i ara, que ja s’ha reduït la capacitat operativa dels antiavalots, ja no hi motius per què ERC torni a salvar al Director General.
Si a més es té en compte que ERC acaba de guanyar unes eleccions, ni que siguin europees, era necessari marcar paquet per a que CiU tingui molt present qui els sosté al Govern. En aquest marc, una diputada d’ERC ho acaba de deixar clar a la sessió de control: «nosaltres també ens mengem marrons» dirigint-se al Govern.
Doncs això, per què ERC s’hauria de menjar els marrons de governar si poden governar amb el comandament a distància i qui es desgasta és CiU?
