Després de varis intents, avui hem aconseguit per fi un parell d’entrades per veure en 3D (imatge estereoscòpica, per dir les coses pel seu nom) la superproducció de l’any (passat) i la més taquillera pel·lícula del mes (també passat) que prometia grans emocions.
Pel que fa a l’argument, poques novetats: a la conquesta d’un nou planeta, ara Pandora, i els seus recursos, i la clàssica lluita amb els també clàssics indígenes alienígenes. Magnífiques, això sí, les imatges dels presumptes espais naturals del planeta, probablement realçades per l’efecte estereoscòpic. Poca cosa més a dir sobre l’argument que té més aviat poc d’interessant. Ara bé, tampoc cal que ens enganyem, és una pel·lícula distreta que entretén, la qual cosa és apropiada per aquests dies festius, i pot ser per això és explicable la gran expectació que ha aixecat.
Pel que fa a les imatges 3D, i la nova tecnologia que ha de revolucionar el mon del cinema i la televisió, em fa la impressió que encara haurem d’esperar. Si bé es nota una millora, pot ser notable, respecte d’altres intents d’implantar aquestes imatges més realistes, no em dona la impressió que estiguem davant la tecnologia definitiva, ni molt menys davant la tecnologia que podria permetre’n la popularització amb noves televisions per a ús domèstic, com sembla ser que és la raó última d’aquesta superproducció cinematogràfica.
En fi, que si teniu interès en entretenir-vos una bona estona, veien unes boniques imatges i escenes naturals i exòtiques, que probablement a la realitat no existeixin, Avatar és una bona opció.
