El passat 20 de novembre, es va constituir al Parlament, la ponència conjunta que ha d’elaborar una llei electoral per Catalunya, i jo mateix, tinc l’honor de formar-ne part, en representació del meu Grup Parlamentari.
És curiós, o no, que desprès de 30 anys d’autonomia, a Catalunya, no disposem d’una llei electoral pròpia. És més, és curiós, o no, que desprès de 30 anys d’autonomies a Espanya, Catalunya, sigui la única comunitat, que no disposa d’una llei electoral pròpia. El dubte gallec “o no” que introdueixo en aquest paràgraf, us vol fer intuir que aquesta circumstància pot ser no és tant curiosa, pot ser no és tant un descuit o un oblit, pot ser no és per atzar, que 30 anys desprès no disposem d’aquesta llei electoral, que permetria regular les eleccions al Parlament de Catalunya. Desgranaré aquesta presumpta incògnita, alhora que relato els avenços, o no, de la redacció de la nova llei electoral.
Resulta obvi que el fet de no disposar d’una llei electoral pròpia, no és impediment, per tal que es puguin realitzar eleccions al Parlament, ja que en absència de la mateixa és d’aplicació la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) que és la llei espanyola que regula tots els processos electorals.
Situats en aquest punt, fa ja uns quants anys que algunes veus, provinents fonamentalment del Partit Socialista, venien reivindicant la elaboració d’una llei electoral pròpia de Catalunya, amb un interès molt específic: derrotar la majoria de Convergència i Unió. Probablement, una part de raó els assistia: podem comprovar com els resultats de les eleccions al Parlament de 1999, i les de 2003, ofereixen un resultat que mereix al menys, una reflexió, i és que en ambdós processos electorals, el PSC guanyà en nombre de vots (per menys de 5000 vots, el 1999, i per 7.000 el 2003), però en canvi l’assignació d’escons afavoria a la segona força política, CiU, que en ambdós casos sumava quatre escons més que el partit guanyador. El motiu: el diferent pes electoral que s’atribueix a les circumscripcions menys poblades, per garantir una representació territorial, més o menys adequada: podeu començar a intuir, els motius pels quals continuem sense llei electoral?
Finalment, el que ha fet que s’adoptés la iniciativa d’engegar els treballs per a redactar la llei electoral, han estat altres factors, entre els que s’hi compta la famosa desafecció amb la política i els polítics, i l’esclat dels casos Palau i Pretòria, que han deixat força més malmesa del que ja estava a la classe política catalana. Per tant, l’objectiu principal que hauria de perseguir la llei electoral, hauria de ser la d’apropar la classe política a la ciutadania, i atorgar-li a aquesta un major control sobre els seus representants.
Ara bé, creieu seriosament, que es pot començar a discutir una llei d’aquestes característiques a menys d’un any de les eleccions? Jo estic convençut, i ho estava el 20 de novembre, quan varem començar els treballs de la ponència, que no.
Els motius, són prou senzills: un cop aprovada una nova llei, que presumptament introdueix modificacions substancials respecte dels procediments anteriors, els partits hauran d’adequar les seves organitzacions als nous preceptes; però també, la Administració de la Generalitat s’haurà de reorganitzar en virtut d’aquesta nova llei; i finalment, i per a mi l’argument més important, és que si fem una nova llei electoral, per tal que els ciutadans hi tinguin més protagonisme, potser valdria la pena explicar-los amb el temps necessari, en que consisteixen les modificacions introduïdes.
Aquesta darrera reflexió, és també el motiu de la introducció del dubte gallec “o no” al títol a aquesta petita aportació a un debat que encara està obert, però que molt em temo, que no ho estarà durant massa temps.
Hola Santi.
Una pregunta respecto a los mienbros que forman parte de la ponencia para la creación de la nueva ley electoral.
¿Existe algún representante de la ciudadanía que no pertenezca a ningún partido?
como tu bien dice: «l’objectiu principal que hauria de perseguir la llei electoral, hauria de ser la d’apropar la classe política a la ciutadania, i atorgar-li a aquesta un major control sobre els seus representants»
Un saludo
Javier
No, Javier. La representación de los ciudadanos se articula mediante los partidos políticos. En la medida en la que una parte de los diputados puedan depender más de la voluntad de los electores que de los partidos, se podria producir este mayor control. Ahora bien, soy escéptico: la elecciones al Senado no dependen de los partidos, ya que son listas abiertas, y sin embargo más del 90% de los electores optan por los candidatos de sus partidos.