Aquest article ha estat publicat al Diari de Vilanova a l’edició del 6 d’agost.
La setmana passada, amb no poques incògnites, es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei de Vegueries. Sense cap mena de dubtes l’absència del Penedès és un dels elements d’aquesta nova llei però no l’únic, ja que n’hi ha d’altres segur que molt més importants, com ara quines seran les funcions de les vegueries.
Val a dir que l’entorn polític tampoc és aliè al tipus de llei aprovada i que ens permetrà entendre moltes coses: el veritable interès de les vegueries és l’entitat metropolitana de Barcelona que és el que interessava recuperar al Partit Socialista en contrapartida a la qual, Esquerra Republicana exigeix les vegueries, però unes vegueries particulars que pretenen substituir l’ordenació territorial de l’Estat, al més pur estil nacionalista sense tenir en compte que la competència per ordenar territorialment l’Estat és de les Corts Generals.
Ens podem adonar que on hi ha una mancança d’ordenació territorial és precisament a la Generalitat, així podem veure uns àmbits territorials amb delegacions del Govern, que no es corresponen amb els àmbits territorials a efectes de serveis educatius, que tampoc es corresponen als àmbits territorials sanitaris, i que tampoc es corresponen als àmbits territorials a efectes de seguretat. Si la voluntat de les vegueries hagués estat ordenar l’Administració de la Generalitat, segurament ens haguéssim complicat menys la vida, i si a més haguéssim aprofitat per simplificar administracions, repensar els Consells Comarcals, reduir els càrrecs polítics i pensar en l’eficàcia i l’eficiència de les administracions, segurament també els ciutadans ho entendrien millor. Però es clar això que és competència de la Generalitat, que simplificaria l’Administració, que no es veuria afectat pels límits provincials, i que a més és constitucional, per l’independentista no té gràcia.
Cal que siguem clars i expliquem als ciutadans els efectes de la Llei aprovada i aquests efectes no són altres que de vegueries n’hi haurà quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, per què per fer possibles les altres són les Corts Generals les que hauran de legislar. Val la pena explicar també que la nova llei no aborda el finançament dels nous ens, bàsicament per què el finançament serà el propi de les Diputacions provincials, per que avui per avui, les vegueries no representen més que un canvi de nom de les Diputacions provincials.
En conseqüència cal que quan parlem de vegueries sabem de què estem parlant. El debat es fa difícil fins i tot impossible, si quan parlem de vegueries uns parlem d’una cosa, i altres parlen d’una altre cosa diferent. Per tant el debat entorn les vegueries va molt més enllà del Penedès sí o Penedès no, si no que el debat ha de ser sobre què volem que hi hagi darrera d’això que en diem vegueries.
Al capdavall de tot plegat les coses no són com uns o altres diuen que són o els agradaria que fossin, si no que són el que realment són; encara que no ho diguin o no els agradi.
