Si ja sé que al darrer comentari sobre un llibre us deia que començava amb “La mano de Fátima” de Falcones, i així ho vaig fer, el vaig començar, com també vaig començar amb “Lluis Companys, la veritat no necessita màrtirs” d’Enric Vila, però ni l’un ni l’altre han tingut l’embranzida necessària com per acabar-los. Un dia d’aquest recomençaré la lectura de “La mano de Fatima”, però les darreres setmanes m’he empassat “El Palestino” d’Antonio Salas.
Vaig conèixer d’aquest llibre mentre esperava al plató de 25TV el torn per a una tertúlia política, la convidada anterior presentava aquest llibre que ja em va cridar l’atenció. Va arribar a les meves mans de forma totalment imprevista com a obsequi immerescut d’una parella de vilanovins a qui vaig tenir el goig de casar a l’Ajuntament, el Miquel i la Vanessa, i als quals agraeixo els coneixements adquirits en aquesta nova lectura.
L’autor de “Diario de un Skin”, i de “El año que trafiqué con mujeres” ens ofereix la seva darrera “aventura – investigació periodística” infiltrat com a activista palestí en organitzacions “revolucionàries”. Després de crear-se metòdicament una falsa identitat com a veneçolà musulmà d’origen palestí, relata les seves aventures amb perilloses amistats, fonamentalment del Moviment Revolucionari Tupac Amaru veneçolà (MRTA), organització revolucionària alienada amb el Govern Chavez.
Són moltes les experiències i les reflexions de l’autor entorn el terrorisme, he escollit per aquest alguna de les que més m’ha impactat, o simplement m’han sorprès.
LA GUERRA ASIMÈTRICA DE VERSTRYNGE
Certament desconeixia les tendències radicals de l’ex Secretari General de l’Aliança Popular dels 80, Jorge Verstrynge, que l’han dut a assessorar el mateix Hugo Chavez, i que fins i tot una publicació seva, sigui el manual de capçalera de l’exèrcit veneçolà.
El concepte de guerra asimètrica que és l’objecte del seu llibre “El Islam revolucionario”, és el concepte que justifica la raó de ser de moltes de les guerrilles sudamericanes, quines tècniques són perfectament assimilables a les practicades a Palestina, Irak o l’Afganistan.
Es parteix de la base de la existència de dos bàndols: els dolents (els imperialistes) i els bons (els revolucionaris), que encara se simplifiquen més en el sentit que qui no és revolucionari, és imperialista per defecte. La “generositat” dels revolucionaris els porta a no desitjar guanyar els imperialistes, si no simplement a que perdin. Així es justifica la guerra asimètrica que no és més que terrorisme. Podria arribar a entendre que s’assimilessin les guerres al terrorisme, però no ho puc fer en relació a que els actes de terrorisme es puguin considerar que formen part d’un concepte més eteri del que seria una guerra.
EM DESCONCERTA LA COMPRENSIÓ
L’autor, tot i mantenir una distància prudent amb els “investigats”, mostra en certs moments, una certa comprensió cap els moviments revolucionaris guerrillers, vaja terroristes. Ara bé, quan es refereix A ETA, que també forma part d’aquest conglomerat d’organitzacions revolucionàries “d’alliberament”, és rotund en la seva crítica, segur que per la seva coneixença més profunda de la situació espanyola i del Païs Basc. Estic convençut que al Perú, a Veneçuela, a Equador, a Nicaragua, a Colòmbia, i a molts d’altres països que pateixen el terrorisme de guerrilles (allò que Verstrynge en diu guerra asimètrica) hi ha probablement les mateixes raons pel seu rebuig que podem trobar a Espanya, per a rebutjar el terrorisme d’ETA.
EL REVISIONISME
L’autor, en les seves indagacions posa al descobert la estreta relació que hi ha entre els revolucionaris antisionistes i els revisionistes de l’holocaust nazi. La celebració d’actes revisionistes de l’holocaust impulsats per governs com el de l’Iràn posen la pell de gallina, només de pensar que encara hi ha qui creu que unes races poden tenir més drets (i parlem d’un dret com el de la vida) que altres.
FORUMS MUNDIALS
Sorpresa causa també conèixer que les organitzacions terroristes celebren congressos mundials. Pensar que aquests fòrums es celebren a llocs com al Líban o a l’Equador, que potser en enganxen lluny no sorprendria massa, però que es celebrin a Suècia sí que és tota una novetat.
CONCLUSIONS
Certament es tracta d’un llibre molt interessant que ajuda a conèixer el què i el com d’organitzacions sobre les que potser s’ha escrit molt, però sovint poc des de les seves pròpies interioritats.
En la investigació, l’autor desmunta força prejudicis. Prejudicis, com ara el que el porta a ell mateix a construir-se una identitat palestina per infiltrar-se en organitzacions terroristes.
En definitiva, un treball que convida molt seriosament a la reflexió, al debat i al diàleg, haurien de ser les armes més eficaces contra les guerres siguin o no, simètriques.
Antonio Salas, pseudónim del periodista Manuel Carballal, col.laborador de Iker Jimenez, aquest gran farsant de lo paranormal de la Cuatro, no te cap credibilitat.
Si realment vols investigació certa sobre moviments terroristes palestins, et recomano el llibre HAMAS de Matthew Levitt. Al meu blog i tens informació.
En realitat no entra en el terrorisme palestí, tot i que en fa referència, i fins i tot s’hi mostra massa comprensiu. Ell té contactes amb el MRTA veneçolà i amb una pseudorganització nomenada Hizbullha – Venezuela que no arriba ni a organització.