Profecia 2013, va ser la segona obra de Francesc Miralles, però la primera que va caure a les meves mans en una diada de Sant Jordi. Aquest any m’ha tocat la segona: El secret de Picasso, que té un denominador comú en les obres de l’autor, el pseudo investigador Leo Vidal, que n’és el protagonista.
La prolífica informació sobre Horta de Sant Joan que va aparèixer quan el juliol de 2009 hi va tenir lloc un incendi d’importants dimensions, que va costar la vida a cinc bombers i que va se objecte fins i tot, d’una comissió al Parlament de Catalunya, va popularitzar un fet gairebé desconegut, al menys per a mi, com van ser les estades de Picasso en aquestes terres ebrenques.
L’obra segueix un estil molt semblant al de Profecia 2013, intriga, i un cert misteri, personatges que apareixen i desapareixen també misteriosament, encara que al final gairebé tot està connectat.
L’aventura s’enceta a Sitges, es desplaça a Deltebre, on per cert hi té lloc una misteriosa mort que queda sense resoldre, segueix per Horta de Sant Joan, i contínua per la Illa de Buda. Sense cap mena de dubte, l’autor crea una part molt important de la història de misteri, però si que és certa la informació que apareix sobre Picasso, les seves estades a Horta, les seves acampades a les muntanyes i les seves amistats.
L’objecte de la recerca, un misteriós quadre del pintor cubista que mai va ser conegut, i que l’obra tampoc descobreix, encara que apunta vàries hipòtesis.
És un llibre de lectura fàcil i fresca, que engresca a continuar per descobrir els misteris que amaguen els personatges que va apareixen i que es van desvetllant, encara que no tots.
Vaja que en definitiva és un llibre distret, i fins i tot en algunes facetes, interessant.
