Vaig conèixer d’aquest llibre a través del twitter de l’Ernest Benach que la diada de Sant Jordi, el recomanava en una piulada just quan remenava entre les parades de la Rambla de Vilanova algun llibre que, allunyat dels que gaudeixen de grans publicitats, em cridés l’atenció. En llegir la piulada del President del Parlament, tenia el llibre a la vista, el vaig agafar, en vaig llegir l’argument i li vaig demanar a la Cristina que fos el meu regal de Sant Jordi. No me’n penedeixo, tot i que no tinc per costum seguir les recomanacions del President del Parlament… be a l’hemicicle, sí (a vegades).
Una altre qüestió em va cridar l’atenció: l’acció té lloc principalment a l’illa de Sardenya, lloc que fa molts anys desitjava visitar i que l’any passat, també a l’agost, vaig tenir la oportunitat de conèixer per primera vegada, si bé vaig haver d’abandonar l’illa precipitadament el dia de Santa Maria pel traspàs del pare, cosa que sense cap mena de dubte ha marcat al foc el nom de Sardenya a la meva memòria. Val a dir que la visita completa, continua sent una assignatura pendent.
És una novel·la d’intriga, però no és una novel·la clàssica centrada únicament en la intriga, si no que és un exercici de destresa literària molt interessant. El llibre no es centra només en el seu principal argument, si no que sovint l’autora, Margarida Aritzeta, defugint l’interés del lector, es recrea en pensaments i idealismes dels protagonistes que van molt més enllà de la història que ens conta, i que sovint inviten a la reflexió, i l’agost és un bon mes per reflexionar: aspectes com el maltractament de dones, què fer amb els pares quant són grans, l’experiència amb el càncer són només alguns dels temes col·laterals que aborda amb naturalitat el llibre.
Cal afegir-hi un ús profús de mots molt poc habituals, que permeten al lector enriquir el seu vocabulari català. L’autora es recrea sovint en la descripció i pot emprar ben be quatre planes en aquesta tasca abans d’abordar l’episodi encetat. És en aquest dens exercici descriptiu que el llibre pot fer-se pesat per quan defuig l’argument de la història, però en el que l’aparició de metàfores i eufemismes engalanats amb mots gens corrents acabi fent que el lector es recreï i gaudeixi de la lectura, més enllà de la pròpia història.
Santi, ha estat un goig llegir el teu comentari i saber que la meva novel.la ha omplert alguns moments dels teus dies d’agost. Sense saber-ho, també compartim una altra cosa: va ser tornant de Sardenya per feina, un dia a la nit de fa dos anys, que vaig arribar a casa i vaig trobar el meu pare mort. Espero que tornaràs a Sardenya amb goig. Molt cordialment