Bloc de Santi Rodríguez
Segueix el culebrot sobre el més de 1 milió d’euros destinat a Independent Diplomat per la Generalitat per influir en els mitjans de comunicació internacionals.
Davant la negativa dels Consellers Homs i Ortega, de permetre’ns accedir als informes mensuals d’aquesta agència paradiplomàtica, hem hagut de recòrrer al Síndic de Greuges.
Això sí, el govern continua presumint de ser més transparent que ningú.
Hom pot pensar que un semàfor és un element que impedeix la llibertat de circular pels carrers, però realment la seva funció és regular la convivència. Si ens pasem un semàfor en vermell, a més dels riscos que provoquem, si ens enxampen, ens multen.
Doncs a Mas l’han enxampat creuan un semàfor en vermell.
En el gràfic adjunt veiem el volum d’inversions estrangeres a Catalunya durant el primer semestre de cada any, des de 2007. La caiguda el primer semestre de 2012, és inclòs més intensa que durant la crisi.
Interpel·lació al Conseller d’Empresa i Ocupació, sobre les darreres dades d’inversió en formació bruta de capital (bens d’equip) i les inversions estrangeres a Catalunya.
Les dades són preocupants, però el Conseller sempre té excuses per justificar que les coses van millor del que ens agradaria a tots.
Aquesta és la primera part de la interpel·lació:
Abans de continuar amb la segona part de la interpel·lació, us convido a escoltar aquest «publireportatge» de Mònica Terribas amb el Conseller Puig:
I aquí la segona intervenció:
Programa de TVE presentat per Lluis Falgàs, en el que debatem amb Ferran Falcó sobre el 9N i altres temes d’actualitat:
Fa tres anys, el Secretari de Medi Ambient del Govern de CiU ens presentava al Parlament, el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire, que substituïa el Pla del tripartit, recordeu, aquell de la límitació de la velocitat a 80 Qm/h. Doncs bé, aquell Pla mai no va arribar a ser aprovat pel Govern.
Ara, ens tornen a presentar el Pla, clar adaptat al nou escenari, es a dir, amb tots els impostos que ja han aprovat gràcies a la inestimable contribució d’ERC: a l’enlairament dels avions, a la generació d’energia, etc …
Mentre al Congrés dels Diputats es debaten els pressupostos generals de l’Estat pel 2015, dels del Govern de CiU ni se’n sap rés, ni s’esperen: estan massa ocupats amb la consulta que no es farà, de la que també en parlo.
La economia col·laborativa és aquella que està sorgint amb força gràcies a les tecnologies que possibiliten que la oferta i demanda de bens i serveis es realitzi P2P, es a dir, directament a través d’una plataforma tecnològica.
Potser Uber i Airbnb són les més conegudes, però n’hi ha centenars, i caldrà una mínima regulació per establir les regles del joc: vetllar pels drets dels consumidors, dels competidors, i aprofitar les oportunitats de treball i de competitivitat que ofereixen, han de ser els objectius d’una regulació que no pot esperar massa.
En aquesta moció, ERC demana la creació d’una comissió parlamentària d’estudi:
En relació a l’expedient informatiu obert pel Consell General del Poder Judicial al jutge Santiago Vidal, per la redacció d’una constitució catalana, reconec que el judicial és un món del que no tinc gaires coneixements i sobre el qual em costa opinar només a partir d’algunes altres opinions, potser realitzades també per persones que desconeixen el mateix món però que son més atrevides que jo, al expressar el seu parer. Per a ells va, el títol d’aquest post, però com jo, no vull ser tant atrevit, prefereixo informar-me.
Sembla de sentit comú allò que es diu, i diu el jutge que, qualsevol persona fora del seu horari de treball, pot fer allò que estimi més convenient, i si algú creu que durant el seu temps lliure pot dedicar-se a escriure una constitució catalana, rés li ho ha d’impedir. Però si el màxim òrgan de govern del poder judicial obre un expedient informatiu al jutge que així ho fa, algun motiu hi deu haver, més enllà del merament polític, que és el que esgrimeixen els que parlen del «sentit comú».
Doncs bé, si anem a l’art 389 de la Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial, veurem que els jutges i els magistrats estan sotmesos a un règim d’incompatibilitats, entre els quals:
5.º Con todo empleo, cargo o profesión retribuida, salvo la docencia o investigación jurídica, así como la producción y creación literaria, artística, científica y técnica y las publicaciones derivadas de aquélla, de conformidad con lo dispuesto en la legislación sobre incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas.
Per tant, tret que la redacció d’una constitució catalana no sigui considerat investigació jurídica, no sembla que pugui considerar-se compatible, amb la professió de jutge o magistrat.
Però si, algú apunta «es que és una tasca no retribuïda» i per tant, potser compatible, podem anar a l’apartat 7 del mateix règim d’incompatibilitats:
7.º Con todo tipo de asesoramiento jurídico, sea o no retribuido.
Amb tot això, ni jutjaré ni dictaré sentència, ja he dit que no soc atrevit, però com a mínim si que puc afirmar que crec que hi ha motius suficients com per justificar l’expedient informatiu, per què, qui li correspongui, no jo, pugui concloure si s’ha vulnerat o no, el règim d’incompatibilitats.
Per acabar i més enllà de les consideracions anteriors, el que no entenc ni entendré, és que els jutges, que són aquells que tenen per missió interpretar les lleis, puguin pronunciar-se a favor d’incomplir-les. La ignorància pot ser atrevida, però no tant!
El Partit Popular vam demanar en repetides ocasions la creació d’una comissió d’investigació al Parlament, sobre el frau fiscal de Jordi Pujol, i tots aquells que en giren al voltant.
Finalment, es va debatre al Ple, i aquesta va ser la intervenció:
Ya sé que qué ahora la moda es la consulta, pero no olvidéis que uno de los objetivos de la consulta es taparlo todo, incluso las cloacas de las Generalitat, que las tiene y muy malolientes por cierto.
Entre las cosas que pasaron el viernes, oportunamente tapadas el sábado por la convocatoria de un referéndum que no se celebrará, encontramos la declaración ante el juez de Xavier Martorell, por los casos de espionaje de Método 3, en este caso encargados por el FC Barcelona
Martorell era el Director General de Servicios Penitenciarios de la Generalitat de Catalunya, cuando se vió forzado a presentar su dimisión un día antes de que, el Pleno del Parlament fuera a pedir su cese, pero con anterioridad fué Director General de Análisis y Prospectiva, de sospechosas competencias, bajo la dirección del Secretario del Govern, que en su día fue Germà Gordó, hoy Conseller de Justicia.
Pues bien, ante el juez reconoció que fue el que encargó a la agencia de detectives el espionaje a al menos tres políticos durante su etapa de Director de Seguridad del FC Barcelona, pero lo más sorprendente es que reconoció que, siendo Director General de Análisis y Prospectiva de la Generalitat, conducía un vehículo de alta gama, un Tuareg, que también le facilitó la agencia de detectives. En ambos casos, afirma, no se pagó nada a la agencia de detectives ya que eran «favores»!
¿Favores que una empresa de detectives paga a un político que es ni más ni menos que Director General de un área de Presidencia de la Generalitat? Esto huele mal, muy mal, y alguien debería dar explicaciones e incluso asumir alguna responsabilidad, como mínimo su inmediato superior, Secretario del Govern, y ahora Conseller de Justicia.
Ahora entendemos más por que CiU, con la ayuda de ERC se negaron a crear una comisión parlamentaria de investigación sobre los casos de espionaje político, y es que quizás saben demasiadas cosas!