Intervenció al debat de totalitat del Projecte de Llei de Promoció de l’activitat econòmica. «Much more», es queda a mig camí, queden moltes coses per fer!
Política exterior de la Generalitat.
La compareixença del Secretari d’Exteriors de la Generalitat és un exemple d’un canvi important en el tarannà del Govern pel que fa a la promoció exterior. La diferència entre la política al servei d’un país o al servei dels ciutadans.
Monica Terribas descobreix el twitter.
Divendres passat en el decurs de la Comissió de Control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, vaig fer una cosa molt habitual en els darrers anys com és comentar algun aspecte dels tractats en aquesta o qualsevol altre comissió, en el ple del Parlament o de l’Ajuntament, a través del twitter.
De fet el mateix Parlament de Catalunya disposa d’una eina, el tweetparlament, que permet als ciutadans seguir el twitter dels diputats, o mitjans de comunicació que també disposen d’un espai on es poden seguir els tweets dels diputats en alguna sessió d’especial rellevància.
La Marisa Xandri, companya de grup parlamentari i també membre de la Comissió de Control li va preguntar a Mónica Terribas, directora de Televisió de Catalunya, els motius pels qual en un video clip del grup Delahoja que es va emetre el dia de la celebració de la consecució de la lliga pel Barça, s’havien inserit unes imatges en les que apareixien dues pancartes amb la soflama independentista “Catalonia is not Spain”. Mónica Terribas va reconèixer que va demanar explicacions, i quan li van donar, ho va trobar del tot justificable!!!
Doncs jo no ho veig justificable, i per això vaig publicar el tweet que podeu veure a la foto, i pel que podeu veure al següent video, sembla que a la directora de TVC no li va agradar del tot.
Òbviament quan em refereixo a “la seva” no em refereixo a la de Mónica Terribas, si no a la dels nacionalistes, i ho faig en al·lusió a aquell eslògan de TVC que deia “la teva”. Ja sé que probablement ho enteneu així, però per si algú no ho ha entès, ara que no tinc la limitació dels 140 caràcters, ho faig. Aprofito també per reivindicar una TVC en la qualsevol català s’hi pugui sentir almenys, una mica identificat, i ara per ara som molts els contribuents que no veiem en la TVC “la nostra”.
Per cert una darrera apreciació, escriure tweets durant una comissió porta menys feina que llegir-los, o és que la Directora de TVC té algú que li llegeix?.
[twitter-follow screen_name='SantiRodriguez']
Les tertulies als mitjans de comunicació de la Generalitat
Pregunta a Enric Marin sobre el per què del biaix de les opinions que s’expressen a les tertulies dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat de Catalunya.
En aquest enllaç, podeu veure la noticia sobre aquesta pregunta que ha publicat e-noticies, i sobretot els comentaris dels lectors.
Pressupost d’empresa i ocupació.
Posicionant el Grup Parlamentari Popular davant la proposta de pressupost del Departament d’Empresa i Ocupació.
Perplexitat vaig sentir en escoltar els grups d’esquerres donant lliçons de com es crea ocupació.
Pressupost Territori i Sostenibilitat
Intervenció per defensar el posicionament del Grup Popular sobre la esmena a la totalitat al Pressupost del Departament de Territori i Sostenibilitat:
Tirar la pedra, ensenyar les mans.
Aquest article ha estat publicat a e-noticies.
Així il·lustrava, i crec que encertadament, el Conseller Puig, el que havia passat el passat el 15-J al Parlament de Catalunya: ara ja no es tira la pedra i s’amaga la mà, si no que després de les pedres s’ensenyen les mans en una espècie de senyal de falsa innocència. Quelcom semblant és el que em va suggerir Duran i Lleida durant el discurs al Congrés en el debat sobre l’estat de la Nació, en demanar la propera convocatòria d’eleccions.
En primer lloc, estic convençut que la lògica Zapatero el portarà a esgotar Espanya, ui perdó, volia dir la legislatura, tant hi fa la situació del país i la dels ciutadans, si hi ha temps per intentar remuntar –les enquestes, es clar- cal aprofitar fins al darrer moment, tant s’hi val el que es quedi per entremig; de fet seguint la mateixa lògica el culpable dels 5 milions d’aturats i de la molt dolenta situació de l’economia sempre serà el PP.
I en segon lloc, si a Zapatero li falta algun copet de mà per poder arribar al final de legislatura, no pateixin que ja sortirà CiU per ajudar-lo, encara que l’endemà hagi de demanar eleccions anticipades: es a dir, llençant la pedra i després alçant les mans.
És encara més escandalós quan la pedra es va llençar dilluns, amb un Duran i Lleida submís al PSOE, recolzant la prolongació de l’edat de jubilació i salvant per enèsima vegada el govern Zapatero, igual que ja va fer amb la congelació de pensions i amb les retallades socials, per l’endemà, alçar les mans tot demanant la propera convocatòria d’eleccions.
Faria bé Duran i Lleida i CiU, coordinant els seus actes: si creu necessari eleccions anticipades, deixant de donar suport a Zapatero; i si creu que Zapatero ens traurà de la situació en la que ens trobem, dient-ho obertament. Ara més que mai, la coherència de paraules i fets, és imprescindible en l’exercici de la política.
[twitter-follow screen_name='SantiRodriguez']
Política d’habitatge.
En aquestes intervencions, posicionem el Partit Popular en la política d’habitatge a partir de dues mocions, la primera d’ERC i la segona d’ICV.
I aquí la réplica a les alusions contínues: es clar que les polítiques d’habitatge al 2003 havien de ser diferents a les de 2011, només hi havia 400.000 persones que aleshores tenien treball i ara no el tenen!!
[twitter-follow screen_name='SantiRodriguez']
Resacon en Tailandia
A la vista que la primera part, Resacon en las Vegas, va ser un èxit per la originalitat i per la hilaritat de les situacions, s’acaba d’estrenar la versió d’aquest estiu com a suposada continuació de la primera entrega. Dic suposada per què en definitiva aquesta versió no és més que una repetició, un restyling que en diuen en el sector de l’automòbil, en el que es repeteix amb exactitud l’argument, això sí en un escenari diferent.
Si no fora per què és estiu i s’agraeixen pel·lícules més o menys distretes que fan riure, encara que masses vegades es recorre a arguments ordinaris, la pel·lícula seria completament prescindible. Ara bé amb les calors d’aquesta setmana, la pel·lícula permet passar l’estona fresquets al cinema.
El mundo al revés.
Este artículo ha sido publicado en La Razón.
Nunca acerté a ver con la misma simpatía y gracejo que mostraba alegremente una parte de la opinión publicada, el movimiento reivindicativo de todavía no sé qué, de los acampados. Es más, a medida que pasaba el tiempo la sensación de que el control era de los anti todo de siempre se acentuaba, al igual que la desconfianza en la situación creada al menos en alguna de las plazas catalanas.
No tengo la más mínima duda de la existencia de gente de buena fe en el movimiento, como tampoco tengo la más mínima duda de que la mala idea de la encerrona con que obsequiaron ayer al mundo, no fue casual sino más bien meditada, quizás no por todos pero sí por los anti todo.
Aún y las precauciones tomadas y las instrucciones seguidas, tropecé inmediatamente con los intolerantes que vaciaron de sus bocas toda clase de improperios, de sus cuerpos toda clase de empujones y provocaciones, de sus botellas toda el agua sobre mi cabeza y mi cuerpo, quizás ya tembloroso, ante la dificultad de enfrentarme solo y ante la sorpresa de transeúntes y comerciantes, conseguí zafarme de una quincena de energúmenos, que por cierto intentaron sin éxito sustraerme la cartera con mi trabajo. ¿Trabajo? ¿Será trabajo lo que querrán? No, solo la bronca por la bronca.
Mojado y deambulante por calles desconocidas tropecé con otro Ilustre de provincias con quien terminamos siendo rescatados por la guardia urbana y trasladados a una comisaria, para ser trasladados escondidos en un furgón policial hasta el recinto parlamentario. El mundo al revés, los parlamentarios amontonados en los furgones policiales y los bárbaros a su libre albedrio por las calles intimidando a diestro y siniestro, solo por, trabajar en el Parlament, o parece un parlamentario.
No sentí que me humillaran, sentí como estaban humillando a todos los catalanes que el noviembre pasado también manifestaron sus ideas, y lo hicieron con su voto.