NoNomésLletres

Aquest article ha estat publicat al Diari de Vilanova.

Que la generació d’activitat econòmica a la nostra ciutat no és la prioritat del Govern municipal ja ho teníem clar des de fa uns quants anys, però a sobre que amb la que està caient, amb l’únic projecte municipal per generar ocupació com és l’espai “cowork” (prefereixo dir-ne “espai d’emprenedors”) que se li apliquin taxes per cercar la rendibilitat econòmica de l’espai, supera les expectatives.

Ens sembla molt interessant el projecte per a nous emprenedors a Neàpolis, encara que arribi molt tard, el projecte hauria de servir de llançadora per la creació de noves empreses que generin nous llocs de treball a la nostra ciutat. Fins i tot, estem d’acord en què es fixi alguna taxa per als seus usuaris, però en el que no podem estar d’acord és en que només es cerqui la rendibilitat econòmica de l’espai i que a partir d’aquest fet es fixi una taxa de 200€ mensuals (els nou primers mesos de 100€).

El Partit Popular estem convençuts que aquest espai ha de tenir també una rendibilitat social, o és que no podem considerar social ajudar a la implantació de noves empreses que generin llocs de treball? Que no ha de ser la primera prioritat intentar cercar sortides als més de 6.000 aturats de la nostra ciutat? I és en base a aquesta rendibilitat social esperada què creiem necessari que les taxes recullin aquesta circumstància, almenys mentre continuï la actual situació de crisi econòmica i  mentre continuï la actual escassetat de iniciatives per a generar activitats i per a generar llocs de treball.

Un exemple el trobem amb el projecte d’horts urbans (potser també li hauríem de dir “urban gardens”) el qual per cert no critiquem en sí, si no la seva oportunitat, doncs no creiem que amb les restriccions pressupostàries de les administracions, també del nostre Ajuntament, aquest fora el moment més adequat per a executar-lo, més enllà de l’oportunitat electoral. El preu que es proposa per la concessió dels hortets és de 5€ mensuals. Fins i tot semblaria lògic que amb la fixació de la taxa en aquest cas es cerqués l’amortització de la inversió, però no, aquí el criteri que s’estableix és el social i ens sembla encertat, però per què no es considera també social la creació d’ocupació, o la simple autoocupació? És més social cuidar l’hortet que intentar autoocupar-se o intentar crear una empresa?

Que hi hagi a qui li agradin els espigalls em sembla molt bé, a mi també m’agraden, però no cal reduir la promoció econòmica de la ciutat a la promoció dels espigalls, pot ser també podem pensar com intentar ajudar aquests milers de persones que es troben sense feina, i com podem ajudar les empreses que encara mantenen llocs de treball a mantenir-los fins que sortim de la precària situació en la que es troba l’economia.

Sincerament, estem convençuts que la situació de desesperació en què troben molts aturats requereix avui més atenció; els espigalls poden esperar.

Em sorprèn, encara que relativament, la ceguera que mostra el molt llegit Joan Ferran en el seu post a e-noticies sobre TV3 a València. I dic, encara que relativament, per què de sobres es conegut que contra el PP, alguns gaudeixen atiant els sentiments més primaris i abandonant qualsevol intent de raciocini. Clar que a vegades, i aquest deu ser el cas, la ceguera és voluntària i el que es pretén és atacar l’adversari per amagar els actes impropis dels propis.

La guerra de TV3 a València l’enceta el Ministre d’Indústria José Montilla quan per garantir una audiència immediata a uns bons amics de ZP, “La Sexta” li atorguen a València la freqüència per la que emetia TV3.

En el trànsit a la TDT altre vegada el Ministeri d’Indústria atorga tres múltiplexs a Catalunya, i dos a València. València reclama reiteradament el tercer múltiplex per fer possible les reciprocitats i el Ministeri d’Indústria altra vegada arbitràriament nega el tercer múltiplex amb el que la capacitat televisiva a la Comunitat Valenciana es veu limitada.

Les sancions per emetre sense títol que no és el cas només de TV3 ja que altres 19 televisions a València van ser apercebudes de tancament, algunes també d’Ajuntaments populars, igual que a Catalunya ho van ser altres 27, s’emparen en la legislació de la Comunitat, però els imports de les sancions s’emparen en la legislació estatal, aprovada aquesta amb els vots del PSOE i de CiU.

Seguim, Canal 9 es comença a emetre a Catalunya en compensació a les emissions de TV3 a València. Les emissions de TV3 a València ho són amb publicitat, igual que les de C9 a Catalunya. Però es clar, és precisament la crosta nacionalista que tantes vegades ha denunciat Joan Ferran, la que fa posar els pèls de punta a algú, i, arbitràriament, es substitueixen les emissions del primer programa de C9 per la versió internacional sense publicitat. El delicte: C9 emet pel·lícules en castellà!

Per acabar la tant desitjada TV3 a València tenia una audiència mitja del 0,5%, similar a la de C9 a Catalunya.

No hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure.

Aquest article ha estat publicat a www.e-noticies.cat