Diari de campanya (V)

Dia 9 de campanya, queden 9 dies per la fi del tripartit a Vilanova i la Geltrú.

Ahir van començar a arreglar-se algunes coses: per fi han reparat alguns nyaps de les banderoles, i ja no apareixen els candidats ni de Viladecans, ni de Sant Cugat. En un altre camp, comencem a observar com la ciutat s’inunda desmesuradament de banderoles de CiU i del PSC, per cert que aquestes úniques les reconec per la foto del candidat, no pas per què es vegi que són del PSC!! On han arribat que tenen que amargar-se del seu propi partit?

Ahir també, amb molta voluntarietat i cap professionalitat, ja que els nostres recursos són tant o més limitats que els de la CUP, vam llençar el canal Youtube del PP de Vilanova i la Geltrú. És un canal de vídeos, sense cap mena de pretensió més que usar un mitjà que tenim a l’abast per comunicar-nos, no pas per fer sèries de televisió, ni telenotícies alternatives.

Us deixo el darrer video publicitat, el del President del Noves Generacions:

[youtube=http://youtu.be/MKGv5zlSWnA]

Ahir també vam tenir debat al Canal Blau TV, i una de les conclusions que en vaig treure és que si hi haguessin eleccions cada 15 dies, els que governessin no s’oblidarien, com passa ara, de les seves promeses electorals. Quina mania que tenen alguns de rectificar coses que han fet al Govern, semblen fins i tot penedits d’haver format del Govern: si és així, per què han governat??

CiU tampoc no es queda en rere i ara es mostren partidaris de la moderació fiscal: brillant, però si van ser ells que van pactar amb el tripartit vilanoví un increment dels impostos i taxes municipals del 4% el 2009!!

Un parell de tafaneries d’aquelles que algú em maleirà, però ja sabeu que això de les tecnologies de la comunicació també serveix per explicar coses indiscretes:

. el candidat de la CUP no té twitter, per que no li troba la utilitat, doncs apa que el més jove dels candidats no li trobi utilitat a una de les eines més usades pels joves és tota una primícia;

. tota una sorpresa va ser descobrir que a Neapolis, l’espai de la tecnologia, no té suficient cobertura de telefonia mòbil, almenys d’una de les dues grans companyies!! I em pregunto, com deurien fer el Congrés d’smartphones?? Amb senyals de fum??

Bé, i això és tot per ara, més endavant ja us explicaré com ha anat l’acte que avui han organitzat les Noves Generacions a la Plaça de les Neus.

Diari de campanya (IV)

Dia 7 de campanya, queden 10 dies per les eleccions municipals.

Dia gris, la colpidora noticia del terratrèmol a Lorca (quina mania tenen alguns a catalanitzar-ho tot, si és Josep Lluis aquí i a la 中国 –xina, en xinès simplificat- també serà Lorca!!) imposa un canvi de plans: suspensió dels actes de campanya en senyal de dol per les víctimes mortals, i una reflexió sobre si les nostres edificacions són capaces de suportar aquests desastres naturals: evidentíssimament que no ho són, però si haguéssim de preveure el risc zero, el cost seria infinit!

Un primer detall, trobo preocupant la visita electoral del President de la Generalitat i que no anunciés si hi haurà pressupost pel nou hospital de Vilanova, mentre la possibilitat de tancament d’una nova planta, seria la segona, a l’Hospital de Sant Camil amenaça la qualitat del servei hospitalari a la comarca. A veure-les venir!

Un cop més la instal·lació de les banderoles electorals torna a crispar els nervis de qualsevol. Primer, per més que donis plànols dels llocs exactes on han d’anar penjades, les pengen on els sembla, tant se val que n’hi hagi d’altres, una sobre l’altre i apa. Segona, no se’ls pot acudir que no haurien d’entrar dintre d’una obra per penjar banderoles?. Tercera, com pot ser que els que les instal·len no s’adonen que Vilanova i la Geltrú, no és el mateix que Viladecans, ni que Sant Cugat del Vallès? Brrr!!

Bé, doncs avui hem tingut a porta tancada una reunió amb diversos empresaris del sector de l’hoteleria, de la restauració, de la construcció i del sector industrial per contrastar les nostres propostes de dinamització econòmica de la ciutat, amb les seves. Moltes coincidències, encara que algun ha expressat que també les tenen amb el Partit Socialista, tot i que, les idees que expressen els socialistes, desprès no les duen a la pràctica. Doncs aquí està la diferència, nosaltres expliquem el que farem, altres expliquen el que els agradaria fer, però al final no fan!

Per acabar la jornada d’avui donaré una conferència al Rotary de Vilanova i la Geltrú, és gairebé una cita tradicional de tota campanya electoral en la que solen sortir temes força interessants. Ja us explicaré.

Diari de campanya (III)

Dia 5 de campanya, queden 12 dies per les eleccions.

Dia intens, al matí he hagut d’acompanyar al Marc a que li treguin el guix que li van haver de posar per trencar-se un metacarpià (sembla he pensat que ja li podien haver posats noms més senzills als ossos), i després a corre cuita a preparar la roda de premsa, i a preparar l’acte de presentació del programa de la tarda.

Doncs això al matí roda de premsa a la Plaça del Port, per presentar les propostes del PP de Vilanova i la Geltrú pel rellançament de l’activitat turística a la ciutat. Aquest torna a ser un exemple de lideratge, el lideratge que el Partit Popular de Vilanova i la Geltrú, exerceix des de fa anys en la política municipal: desqualificació del Cap de Creu, rehabilitació del nucli, cobriment del torrent de la Pastera a baix a mar i ara el debat entorn el turisme, són accions que hem anat encetant des del Partit Popular durant els darrers anys.

Entre una cosa i l’altre a la seu, un bon nombre de col·laboradors fent de tot, trucant gent per l’acte de la tarda, preparant la presentació, preparant altres actes per aquesta setmana, ensobrant candidatures, etc… ritme de campanya, vaja.

I al vespre, l’acte de presentació de programa, el Centre Cívic de Sant Joan ple a vessar (val a dir, que no ens han permès la totalitat de la sala, per què l’altre part estava ocupada), i … expectació, parlaven els candidats i entre ells tres joves que em fan rememorar altres temps.

Carlos Remacha, 21 anys, estudiant, President de Noves Generacions de Vilanova i la Geltrú, candidat número 6, i que ha fet el seu primer míting, m’ha recordat el primer que vaig jo: amb 19 anys, estudiant, President de Noves Generacions de Vilanova i la Geltrú, i candidat número 6. La seva intervenció m’ha semblat molt més assenyada que la meva d’aquelles èpoques.

Francis Alvarez, 31 anys, perruquer i candidat número 3; Carme Rodríguez, 29 anys, advocada i candidat número 2. M’han recordat la primera vegada que em vaig presentar com a cap de llista l’any 1995 amb 31 anys. Regidors, seran regidors, i a fi de bé que seran molt bons regidors del Partit Popular d’aquí a ben pocs dies.

Tot plegat et fa pensar que, tot i que em considero jove (segur que alguns ja no m’hi veuen tant com fa 16 anys), tenim relleus preparats i amb projecció, però el que avui és més important és que tenim joves disposats a sacrificar una part important del seu temps d’oci en servir a la societat, i això és de valorar.

Doncs això, moltes gràcies!

PD: Avui ha estat un escrit massa llarg des de perspectives personals, demà us parlaré d’algunes de les propostes que hem llençat avui.

Diari de campanya (II)

Dia 4 de campanya, queden 13 dies per les eleccions.

Deixeu-me que comenci per felicitar el Pati Vilanova, per què per perdre una final, abans cal arribar-hi i ho heu fet!

Doncs això, després d’un cap de setmana esportiu, avui hem començat el dia amb una tertúlia al Canal Blau Ràdio, i una entrevista pel Diari de Vilanova, que se suposa sortirà el proper divendres.

És sobre un dels temes de la campanya que ha sortit tant a la tertúlia com a l’entrevista, que avui us en vull fer cinc cèntims, i és en relació a la promoció turística de la ciutat. Ja fa uns quants mesos que el Partit Popular de Vilanova i la Geltrú, va encetar aquest debat amb la celebració d’una Jornada de Treball organitzada conjuntament amb l’entitat “Vilanova Camina” amb la participació d’empresaris del sector, del Gremi d’hoteleria i restauració i d’altres ciutadans interessats i preocupats per la manca de dinamisme turístic de la ciutat.

En primer lloc al Partit Popular estem ja més que satisfets, per què una vegada més una iniciativa i una proposta nostra està generant debat entre les diferents forces polítiques (la rehabilitació del nucli antic, la idoneïtat del PERI Cap de Creu, o el cobriment del Torrent de la Pastera han estat altres exemples).

Segon, el que és una realitat és que tot i que segons el tripartit s’han fet tantes coses pel turisme, la realitat és que avui hi ha menys places hoteleres que fa quatre anys.

Tercer, que els empresaris hotelers no facin hotels a la ciutat, no és culpa de la crisi universal, si no que és culpa de les traves que fa onze anys els posa l’Ajuntament, és a dir, de la crisi municipal que representa un tripartit que fa dotze anys que dura. Us recordeu quan un empresari va manifestar la intenció de fer un hotel, i un regidor del tripartit va dir que, magnífic, per què els farien comprar dos edificis d’habitatges de primera línia de mar per enderrocar-los?

Finalment, per aprofitar les oportunitats del turisme no cal carregar-nos la resta d’activitats. El port ha de ser un element important per aprofitar les oportunitats turístiques, però l’activitat comercial que s’hi desenvolupa ni fa nosa, ni és menyspreable, és el primer port de la Generalitat en volum de mercaderies i ocupa moltes persones tant directa com indirectament. Aprofitar les oportunitats del sector turístic, vol dir diversificar l’economia local, per que quan vinguin maldades, com ara per exemple, no li vagin tant maldades als ciutadans de la nostra ciutat.

Ja sé que a alguns els fa ràbia que el Partit Popular lideri debats, però si dels debats en traiem coses positives per la ciutat, tant se val qui els lideri!

Moció sobre emprenedors: aprovada per unanimitat.

Fa un dies us explicava l’aventura d’uns 600o emprenedors als que un Govern es va comprometre a ajudar sense diners i l’altre els hi ho va denegar. La manca de majoria del Govern, i la meva tossuderia va obligar al Govern de CiU a acceptar la celebració d’una convocatòria per ajudar aquells emprenedors als que se’ls va denegar l’ajut.

En un altre ordre de coses, la moció contemplava un conjunt de 10 mesures en suport de l’empreneduria: prestigiar el paper de l’emprenedor a les escoles, la reducció de càrregues administratives, un marc fiscal favorable pel desenvolupament d’empreses, facilitar l’accés al finançament i a suports no financers, invitar els Ajuntaments catalans a sumar-se a aquestes iniciatives, i que la Generalitat pugui avançar la capitalització per desocupació, són algunes de les mesures que van aprovades. La majoria per unanimitat, com us podeu imaginar, el marc fiscal favorable va comptar amb els vots contraris del tripartit.

Aquí teniu les meves intervencions:

I el torn de rèplica:

Diari de campanya (I)

Dia 1 de campanya de les municipals’11 (queden 17 dies per les eleccions).

Estic pensant seriosament deixar de fumar. Com a dintre casa no fumem, acostumo a sortir a la terrassa a fer el primer cigarret del dia, és un moment de relax i silenci, mentre penso en tot allò que hauria de fer durant el dia, però que segur que no em donarà a temps a fer.

Però sortir al balcó i trobar-te la candidata de CiU penjada davant els nassos ha estat impactant, tant que demà m’ho pensaré dos vegades abans de sortir a fumar a un dels pocs llocs on encara no està prohibit! No és per especial, si no per què és la competència!

Ahir vàrem enganxar el primer cartell, una bona colla de candidats, militants i amics ens van acompanyar en aquest acte tant tradicional de eleccions: cubell, cola, brotxa i uns quants cartells.

Primer incident: si a l’Ajuntament sortegem les cartelleres, per què els d’ERC els enganxen on els rota?  Poden dir que no ho sabien, però jo mateix els ho vaig explicar. Tant neguitosos estan que es pensen que tapant o arrencant els cartells del PP (com ja havien llençat el cubell amb les restes de cola i l’escombra a una paperera els van haver d’arrencar), trauran millor resultat. Sabeu que us dic? Doncs que ja us ho fareu!!!

Primera rectificació de propostes: ara és el PSC que ha hagut de matissar la proposta de suprimir les activitats comercials del port de Vilanova i la Geltrú. Es clar, amb l’actual situació econòmica que pateix la ciutat només faltava carregar-se unes activitats que estan funcionant: és que els que no cauen per la situació, cauen per què els empenyen!!

Per acabar, mala notícia la permissivitat del Constitucional amb Bildu: ETA guanya l’Estat amb la seva estratègia d’aliar-se amb forces democràtiques per intentar recuperar poder institucional. Tant de bo, erri, però tinc la sensació que se li acaba de donar oxigen a la banda terrorista.

Encara finalment un advertiment, no us penseu que escriure cada dia, ho faré cada dia que pugui i no tingui preses per anar corrent a no sé on, a no sé què fer.

Avui començarem el matí amb una reunió de l’equip de campanya.

1 de maig, dia del treball.

Per trobar els orígens de la festivitat del primer de Maig, cal remuntar-nos a finals del segle XIX a les primeres reivindicacions sindicals del Chicago industrial, que van acabar amb l’execució de cinc sindicalistes. El dia internacional dels treballadors és un acord del Congrés Obrer Socialista de l’any 1889 que n’estableix aquesta celebració reivindicativa del moviment obrer mundial.

Ha plogut molt des de aleshores però malauradament les reivindicacions continuen: algunes per obtenir majors drets socials, les més, simplement per demanar llocs de treball. I és que la situació torna a ser tremenda: fregant els 5 milions d’aturats, Espanya torna a ser capdavantera a Europa, abans ho eren en progrés, ara en atur.

Avui, el Partit Popular de Vilanova i la Geltrú, hem fet la foto de la candidatura per a les properes eleccions municipals del 22 de maig, i hem volgut fer una declaració pública també reivindicativa: treball és la principal prioritat que ha de tenir el proper Govern Municipal de Vilanova i la Geltrú, per generar noves activitats econòmiques, i per crear nous llocs de treball. De fet, “treball i treball” ha estat el lema que hem anat utilitzant les darreres setmanes per a expressar que precisament aquesta és la nostra prioritat i volem que també sigui la prioritat del proper Govern.

Les polítiques de benestar, i el benestar dels ciutadans comencen per tenir un treball digne, i la veritat és que després de set anys de governs socialistes a Espanya, a Catalunya i a Vilanova i la Geltrú, el treball s’ha convertit en un bé escàs. Quina paradoxa, no? Del socialisme obrer del segle XIX que reivindicava les millores laborals, al socialisme de l’atur del segle XXI.

Lluny de la resignació en la que ens tenen instal·lats els governs, el Partit Popular estem convençuts que això pot canviar, que es poden tornar a crear nous llocs de treball i que podrem tornar a parlar de la societat del benestar, i aquestes eleccions municipals, sense cap mena de dubte han de ser l’inici del canvi, l’inici de la fi dels governs de l’atur, i l’inici dels governs del treball.

Com els que solen reivindicar la memòria història, són aquells que tenen la memòria més feble, us deixo aquest video:

[youtube=http://youtu.be/7vO8nBimyUw]

Polonia m’agrada, però…

Anem a pams. La Diputada de CiU va fer tot un al·legat sobre l’ús de la llengua a TV3, i es va sorprendre per què quan es referien a un Secretari General, resulta que no es referia a un SG de Generalitat, si no al «d’un altre estat, com Espanya». Evidentment li vaig haver de recordar que una cosa poden ser els seus dessitjos, i l’altre la realitat.

Segona. La Directora de TVC, Mónica Terribas, va expressar, interpel·lada per un Diputat del PSC que es queixava de les crítiques a la oposició del Secretari del Govern, que no tenia motiu, per què la entrevista a Quim Nadal com a cap de la oposició va ser «acordada amb el Govern». Es clar, si el Govern marca la programació de TVC, potser que a la sessió de control comparegui el Govern!!

En definitiva que, simplement (o n0) preguntava pel tractament informatiu de les consultes sobre la independència, al meu parer, desmesurat i partidari.

La resposta només va aportar més dubtes. No es tracta que sortim expresant la nostra opinió, si no que la opinió majoritària tingui el reflex adequat. Banda Ampla se’ls va escapar de les mans. És el que passa quan el «públic» està controlat, nomès 2 d’un centenar de convidats es van atrevir a criticar les consultes per la independència. Però…

Polònia em va superar. Reconec que m’agrada i molt, bé, com a la majoria dels televidents, no en va és uns dels programes de més audiència de TV3, encara que la Directora se n’oblidés de citar-lo, però ja cansa que programa sí, programa també es vinculi el PP, el President de la Comunitat Valenciana Camps, i la Presidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, amb la corrupció. Com si a Catalunya no hi haguès corrupció!!!!

Ho sento, però amb el sectarisme no hi puc, i si és reiterat menys!! I que ningú s’escandalitzi, per què vaig dir al Parlament, el que molts pensen a casa seva, encara que no siguin del PP!!

CiU prioritza la construcció nacional a la sanitat i la educació.

Els números son tossuts, i sempre reflecteixen una realitat. Sí, ja sé que són interpretables, però tot i això són els que són. Les preguntes lluny de ser innocents, molesten els directius de la Corporacio Catalana de Mitjans Audiovisuals, per què, si els que es manifesten són els metges però no els periodistes o els artistes de la casa, pot ser vol dir alguna cosa?

I la conclusió, encara molesta més: