Dia 5 de campanya, queden 12 dies per les eleccions.
Dia intens, al matí he hagut d’acompanyar al Marc a que li treguin el guix que li van haver de posar per trencar-se un metacarpià (sembla he pensat que ja li podien haver posats noms més senzills als ossos), i després a corre cuita a preparar la roda de premsa, i a preparar l’acte de presentació del programa de la tarda.
Doncs això al matí roda de premsa a la Plaça del Port, per presentar les propostes del PP de Vilanova i la Geltrú pel rellançament de l’activitat turística a la ciutat. Aquest torna a ser un exemple de lideratge, el lideratge que el Partit Popular de Vilanova i la Geltrú, exerceix des de fa anys en la política municipal: desqualificació del Cap de Creu, rehabilitació del nucli, cobriment del torrent de la Pastera a baix a mar i ara el debat entorn el turisme, són accions que hem anat encetant des del Partit Popular durant els darrers anys.
Entre una cosa i l’altre a la seu, un bon nombre de col·laboradors fent de tot, trucant gent per l’acte de la tarda, preparant la presentació, preparant altres actes per aquesta setmana, ensobrant candidatures, etc… ritme de campanya, vaja.
I al vespre, l’acte de presentació de programa, el Centre Cívic de Sant Joan ple a vessar (val a dir, que no ens han permès la totalitat de la sala, per què l’altre part estava ocupada), i … expectació, parlaven els candidats i entre ells tres joves que em fan rememorar altres temps.
Carlos Remacha, 21 anys, estudiant, President de Noves Generacions de Vilanova i la Geltrú, candidat número 6, i que ha fet el seu primer míting, m’ha recordat el primer que vaig jo: amb 19 anys, estudiant, President de Noves Generacions de Vilanova i la Geltrú, i candidat número 6. La seva intervenció m’ha semblat molt més assenyada que la meva d’aquelles èpoques.
Francis Alvarez, 31 anys, perruquer i candidat número 3; Carme Rodríguez, 29 anys, advocada i candidat número 2. M’han recordat la primera vegada que em vaig presentar com a cap de llista l’any 1995 amb 31 anys. Regidors, seran regidors, i a fi de bé que seran molt bons regidors del Partit Popular d’aquí a ben pocs dies.
Tot plegat et fa pensar que, tot i que em considero jove (segur que alguns ja no m’hi veuen tant com fa 16 anys), tenim relleus preparats i amb projecció, però el que avui és més important és que tenim joves disposats a sacrificar una part important del seu temps d’oci en servir a la societat, i això és de valorar.
Doncs això, moltes gràcies!
PD: Avui ha estat un escrit massa llarg des de perspectives personals, demà us parlaré d’algunes de les propostes que hem llençat avui.
Estic contenta Santi, molt contenta. Per tu, per vosaltres… Sembla que, guaitant pel forat d’una porta us estigui veient… Que en sou de valents!!! Dius veritat quan parles del sacrifici que representa això de servir a la societat, que n’és de cert!!! Prou que ho saben els teus… Gràcies a tots i totes que feu pinya, que us feu pinya. Gràcies per fer-li costat al Santi. Llegeixo el teu post aquest dies i es remouen els meus records «mitineros»… genial. A diari, em trobo de nassos amb els cartells de l’Alberto Fernández (más mayor y con canitas pero con la misma sonrisa presidiendo NN.GG, allá hace taitantos años!!) i «zaska» més records que em trontollen. I a estones deixaria la moto, agafaria el tren i apa, a Vilanova a fer soroll; a omplir sobres; a preparar material.. si si, aquell que no arriba mai… Ostres, és això el que em lliga -encara ara- i m’emociona en recordar-ho; no és el que es fa el que importa, és amb quí és fan les coses que aquestes són importants.
Per suposat que baixaré a votar; peró si et sóc sincera el que m’impacienta és la trobada amb vosaltres, el dinar i petarla… Ja compto els dies. I mentre arriba el dia, us veig de prop i, amb aquesta finestra no és tant lluny.
Na nit i fins la propera!!!