(Aquest article ha estat publicat al Diari de Vilanova, el dia d’avui)
Els darrers anys, un nou concepte omple la boca de polítics de tots els nivells, és el de la participació, i que sovint es vincula com una reacció a la desafecció dels ciutadans amb la política.
Vagi per endavant que sóc partidari de la participació dels ciutadans en els assumptes polítics, però que també crec que cal situar les coses en la seva justa mesura: la participació ciutadana no pot substituir la voluntat popular expressada de forma lliure i universal a les urnes, i tampoc pot ser la eina de la que els polítics mediocres es valen per satisfer la voluntat dels ciutadans que participen davant l’absència de criteris.
Sovint he criticat que molts polítics confonen la participació amb la informació el que reflecteix una certa hipocresia, en voler aparentar que es compte amb la opinió de la ciutadania, quan en realitat el que es desitja és apagar les possibles crítiques de la mateixa ciutadania. Massa sovint el processos participatius estan orientats a obtenir com a resposta, una posició que avali la decisió del polític.
Tant és així, que quan el polític se sent desautoritzat intenta per tots els mitjans suprimir d’arrel qualsevol mena de participació. Aquesta és la situació que estem vivint a Vilanova i la Geltrú, amb el polèmic, i encara no tancat, cas del Centre d’Acollida d’Animals Domèstics.
Fa molt poc temps, el Centre era qualificat pels responsables polítics municipals com a exemplar, gairebé idíl·lic, i d’aquí hem passat a l’extrem oposat, no només s’ha hagut de tancar al públic, i a la participació dels voluntaris, si no que s’opta pel seu tancament definitiu. Molt probablement ni fa un temps, el centre era tant exemplar, ni ara sigui tant desastrós com ens volen fer creure.
Els autèntics motius de la situació els trobem, precisament, en la participació. Es a dir, mentre la participació dels voluntaris en el funcionament del centre ha estat a gust del Govern municipal, el centre era exemplar; però en el moment en què aquells participants van començar a denunciar que no era tant exemplar, el Govern municipal, que no podia tolerar que es posés en entredit la seva bondat en la gestió animalista, ha reaccionat, intentant eliminar qualsevol mena de participació: primer, limitant la capacitat de participació dels voluntaris, després, intentant callar a la oposició municipal amb una farsa de Comissió, finalment, desfent-se del Centre per intentar acabar amb la bèstia que han alimentat però que se’ls ha fet massa gran i amenaçadora pels seus propis interessos: quedaria massa en evidència que als polítics que presumeixen d’animalistes, no són més que oportunistes.
Al capdavall, els efectes de la mal entesa participació acaben sent els contraris: la desafecció dels ciutadans amb la política, lluny d’apaigavar-se, creix, igual que creix la indignació dels ciutadans amb aquells polítics que els van fer creure que la seva opinió comptava, quan en realitat el que volien dir, és que l’únic que compte és el seu vot.
