Ja fa algun mes que, que fruit de la web www.dretasaber.com publicada pel PP de Catalunya, vam encetar un petit debat sobre el dèficit fiscal i el superàvit comercial de Catalunya en relació a la resta d’Espanya. Després de la meva rèplica als arguments de Sala i Martin, he rebut nombrosos comentaris (que no sé si formen part de cap claca), i una nova rèplica de Sala i Martin. La pretensió d’aquest post, no és més que opinar sobre aquesta darrera rèplica, i donar algunes respostes als comentaris al meu post anterior.
Començant per aquesta part, la dels comentaris, reconec que no publico tots els rebuts, ja que uns quants els reservo per si en algun moment se m’acut fer un apartat específic d’insults i amenaces, rebuts simplement, per pensar i opinar: doncs ho seguiré fent.
No entraré tampoc a debatre qui és l’autor de “l’Espanya ens roba”, qualsevol que estigui mínimament al cas de la política catalana, reconeix perfectament de quins àmbits sorgeix la expressió, per cert, alguns d’aquests àmbits són governamentals, només cal escoltar alguna roda de premsa del Govern.
En l’àmbit més substancial, el meu post diu el que diu, i no el que Sala i Martín diu que dic: no dic que pel que fet que un ciutadà de Saragossa compri uns pantalons a Barcelona, s’hagin de pavimentar les voreres de Saragossa; dic que els impostos es generen pels beneficis, i que quants més beneficis té el botiguer (treballador, empresa) més pagues, ja sigui a Saragossa o a Barcelona, i amb aquests impostos hem de fer possible que la botiga de Barcelona pugui continuar guanyant-se la vida, però que també se la pugui continuar guanyant el client de Saragossa, per què sense l’un, l’altre desapareix.
És també evident que aquesta relació entre la transacció comercial i la fiscal, es produeixen per què Saragossa i Barcelona són el mateix país, a diferència d’Amsterdam o Moscú. Ara bé, el cas d’Amsterdam mereixeria un tractament diferent en pertànyer a la Unió Europea, i per tant també té intercanvis més enllà dels estrictament comercials amb Espanya, i concretament mentre Espanya encara és receptora neta de recursos, Holanda n’és aportadora neta, es a dir, que Holanda té dèficit fiscal en relació a la Unió Europea, mentre que Espanya en té superàvit.
Els impostos que paguem els catalans, els paguem per ser catalans o segons la renda que obtenim? Doncs els paguem segons la renda (i vendre o no, té el seu efecte sobre la renda), per tant els que tenim una renda personal més elevada paguem més, vaja que és el mateix que li passa a Holanda, en relació a la Unió Europea (la renda per càpita en paritat de poder de compra a Holanda és un 129% de la mitjana europea, mentre la espanyola, és d’un 97%).
Jo no he parlat de boicot, que suposo deu ser un argument econòmic de pes a la vista d’alguns comentaris, però us parlaré breument de l’efecte frontera, que potser és un argument més banal: per què els catalans venem menys a França, que a la resta d’Espanya? L’any 2012 les exportacions a França van ser de 9.991 milions d’euros, mentre que les vendes a la resta d’Espanya, foren de 49.131 milions, si geogràficament estem tant a prop de França que de la resta d’Espanya, per què els francesos ens compren menys? Son molts els autors que han estudiat aquest efecte, alguns des del punt de vista teòric en relació al País Basc o al Quebec, altres des del punt de vista pràctic analitzen el cas de Txèquia i Eslovàquia. Daniel Rodrick ho sintetitza: una línia sobirana entre països democràtics fa disminuir el comerç entre ambdós.
Sense cap mena de dubte hi ha altres temes que serien interessants introduir en el debat com ara la particular forma de calcular el dèficit fiscal que usa el Departament d’Economia, o el saldo de les relacions comercials amb l’exterior i amb la resta d’Espanya. Segur que www.dretasaber.com apareixerà alguna informació al respecte.
