És una obsessió malaltissa l’argument dels alienígenes que volen destruir el planeta terra. Aquesta és una més, de fet la segona entrega, de tantes pel·lícules amb el mateix argument. Els alienígenes són vehicles de tot tipus, cotxes, camions, avions, motos, que es transformen en éssers vius que per a ser destruïts necessiten molt de “soroll”.
L’heroi és un adolescent universitari que s’acaba sortint amb la seva (natural, si volen continuar explotant la idea dels transformers), que compte amb aliats excepcionals: els autobot que són altres transformers, bons, per suposat, i el mateix exèrcit dels Estats Units.
Després de veure la pel·lícula, ja no em queden ganes de visitar ni les piràmides d’Egipte, ni la ciutat de Petra a Jordania, que deuen haver quedat completament destruïdes.
Ni els tocs d’humor, permeten alleugerir les dues hores i mitja que dura. Vaja, una pel·lícula perfectament prescindible, a no ser que tinguis nens de vacances d’estiu, i que no saben que fer.
