Avui, a La Vanguardia.

El que avui m’impulsa a escriure aquestes quatre ratlles és el que he pogut llegir amb satisfacció a La Vanguardia.

No és la presumpta majoria absoluta del Partit Popular a les properes eleccions generals, que encara que em pugui omplir de satisfacció també em preocupa, per què per les eleccions encara falten 42 dies i rés estarà decidit fins que els ciutadans no hagin dipositat el seu vot.

Tampoc és la possibilitat que a Catalunya, el Partit Popular avanci en nombre de vots a Convergència i Unió, ja que per l’altre costat encara el Partit Socialista treu un resultat massa sorprenent a Catalunya.

Tampoc em crida l’atenció, el seguiment al moviment d’indignats arreu dels països ni més occidentals, ni més fonamentalistes.

Avui el que em crida l’atenció és a la pàgina 73, tot i que jo ho hagués posat a la portada: es tracta de la situació que es viu a un país europeu rescatat. Sí, rescatat, no és Grècia quines noticies ocupen planes anteriors, ni Portugal, ni Espanya, ni Bèlgica, és Irlanda. Sí, Irlanda va costar 85.000 milions d’euros a la Unió Europea i es va deixar imposar condicions de tot tipus. De tot tipus? No, menys una. A Irlanda tenien clar que la única sortida que tenien a l’estrip de la seva econòmica era el creixement de les empreses que els permetés millorar la internacionalització, que els permetés créixer a nivells, que permetessin crear llocs de treball, que els permetés incrementar el nombre de contribuents en lloc d’incrementar el nombre de subsidiats.

A Irlanda s’han imposat importants retallades en la despesa pública, fins i tot els van exigir incrementar els impostos sobre el consum, l’IVA i altres, però no es van deixar tocar l’impost de societats que en un tipus mitjà del 12’5% és dels més baixos de tot Europa, i aquesta és la circumstància que està permeten la recuperació de l’economia irlandesa, encara que als diaris aparegui a la pàgina 73, aquesta és la notícia dels que estan fent els deures, i se’n surten.

Ah, i que ningú ni pensi que defenso que les empreses paguin menys, si no que el que defenso és que les empreses que encara hi guanyen, inverteixin més en benefici de tots.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *