Aquest article ha estat publicat pel Diari de Vilanova.
Les darreres setmanes d’agost i les primeres de setembre s’han vist protagonitzades per una reforma constitucional exprés. Exprés, per lo concís de la modificació i per la rapidesa amb la que s’estan materialitzant els tràmits un cop obtingut el suport de més del 95% dels diputats al Congrés, per cert entre els quals més del 70% dels diputats catalans.
No pretenc entrar en debat sobre la forma de la reforma constitucional al més pur estil Zapatero, es a dir, amb improvisació tal com apuntava recentment un diputat socialista en aquest mateix diari; si no que voldria entrar en el fons de la reforma, en el per què de la reforma que compartim plenament. I el que ve a dir la reforma és que les administracions públiques no poden gastar més del que ingressen, per que a la llarga això suposarà una càrrega sobre els pressupostos públics que posaran en perill el seu paper en la nostra societat i més concretament posaran en risc les polítiques socials.
En aquest debat no podem ignorar el context internacional, doncs ja fa uns anys vam cedir la política monetària a Europa, pel que la resposta econòmica a les situacions de crisi no passen ara per la devaluació de la moneda, si no que passen per polítiques econòmiques i fiscals més o menys harmonitzades entre el conjunt de països que compartim moneda, per què ara els dèficits públics d’un país no perjudiquen només aquell país si no que perjudiquen el conjunt de països de la mateixa àrea monetària.
Però la intenció d’aquestes ratlles no era ni la política econòmica internacional, ni la nacional, si no la local que, per cert té molta relació amb les anteriors, en el sentit que aquesta setmana el nou equip de govern ha donat publicitat a la situació econòmica per la que travessa el nostre Ajuntament. Val a dir que al Partit Popular de Vilanova i la Geltrú no ens ha sorprès gens ni mica la situació plantejada, ja feia temps que veníem insistint en què el govern municipal socialista presentava unes liquidacions en les que es camuflaven importants dèficits, com també que s’utilitzava l’empresa municipal PIVSAM per a realitzar operacions financeres en benefici de l’Ajuntament que posaven en perill la continuïtat de l’empresa, com està succeint en aquests moments.
No entraré a valorar les xifres de les quals en tenim la nostra opinió personal, si no els fets. I els fets condueixen les finances municipals a situació molt insostenible i que en dificulten la gestió. Es clar que en sortirem, i si de nosaltres depèn allà estarem, però la situació comporta greus problemes de gestió dels serveis municipals evidentment que sí, però també la situació té repercussions més silencioses com les que pateixen les empreses que han prestat serveis a l’Ajuntament i veuen com les seves factures es retarden i retarden comportant-les problemes de liquiditat, de credibilitat financera i molt probablement posant en risc molts més llocs de treball dels que ens podem imaginar.
Es clar que la solució és mirar endavant i cercar solucions, però en qualsevol cas crec que l’exercici de responsabilitats públiques de govern o d’oposició no pot estar exempt de responsabilitats més enllà de les polítiques, penals potser fins i tot, però el que no pot ser que el gestor d’allò públic ho faci amb total impunitat, sota la única responsabilitat de l’escrutini ciutadà cada quatre anys, per què aleshores en arrisquem a que l’exercici de la política consisteixi en veure qui la fa més grossa amb l’objectiu de repetir cadira amb independència de les conseqüències que comporti la seva gestió.
Potser aviat, amb la reforma constitucional de la que parlava al començament, serà més difícil arribar a situacions com la que es troba en aquest moment l’Ajuntament vilanoví.
