Darrera entrega de Dan Brown, que continua aprofitant la tirada a la fama que li va provocar “El codi da Vinci”. Aquesta vegada, l’escenari es centra a Washington, on els fets i les intrigues, ara maçòniques, transcorren per edificis històrics i les seves entranyes, com ara el mateix Capitoli, lloc en el que té inici i final aquesta nova trama.
L’estil és idèntic als anteriors “Codi da Vinci” o “Angeles y Demonios”, amb enigmes i interpretacions de simbologia, rites maçònics, secrets, persecucions, hàbils deduccions, i la ciència que ho justifica quasi tot. El protagonista, Robert Lamgdom, que ja identifiquem perfectament amb Tom Hanks, gràcies a les versions cinematogràfiques, centra la atenció i la tensió de la trama, que també, com en les anteriors entregues, tindrà els tombs inesperats que caracteritza l’autor.
És precisament, la tensió i la intriga que l’autor li imprimeix a la obra, la que et condueix pàgina rera pàgina, enigma rera enigma, fins al final del llibre d’una forma ràpida i absorta. No tinc cap mena de dubte, que a la vista de la promoció del llibre, la pel·lícula, s’estrenarà ben aviat.
Potser he quedat massa influenciat pels enigmes del Dan Brown, però m’he fixat que el llibre, al menys la versió catalana, té “666” pàgines (i unes línies més), i no he pogut evitar relacionar aquesta coincidència amb el número de la Bèstia, que esmenta l’Apocalipsi, i la seva relació amb l’Anticrist, i les creences satàniques. Serà un avançament de la propera obra?
De Washington, me’n vaig a las Alpujarras del segle XVI, en el marc de la conversió dels moriscs al cristianisme, de la mà de l’Ildefonso Falcones, i “La mano de Fátima”.
