Després dels èxits de “Los pilares de la tierra” y “Un mundo sin fin” aquesta darrera obra de Ken Follet no decep tot i aproximar-se molt més en el temps a l’era contemporània. “La caiguda dels gegants” és la primera de tres obres promeses per l’autor per explicar les tres grans guerres del s.XX: les dues guerres mundials i la guerra freda.
Aquesta primera entrega, tot i que les més de 1000 fulles defugen qualsevol intenció de poder-se considerar fascicles, tracta a l’estil Follet la primera guerra mundial a través de les històries d’unes quantes famílies que al llarg de la novel·la històrica coincideixen uns o altres en diferents escenaris i moments, com ja ve sent habitual en les darreres novel·les de Ken Follet.
L’estil és molt semblant a les anteriors, capítol a capítol el lector queda intrigat pel que succeirà a continuació, si bé potser de forma no tant explícita com en altres obres.
La història de la primera guerra mundial i de la revolució bolxevic russa, conseqüència de l’anterior, vista des d’Alemanya, Gran Bretanya, Rússia i els Estats Units des del seu origen fins a la seva fi, si bé podem entreveure que la fi d’aquesta primera gran guerra no arriba fins als final de la guerra freda, potser simbolitzada amb la caiguda del mur de Berlin, i per tant justifica la continuïtat de la trilogia.
Crec que es tracta d’una obra molt recomanable tant com a novel·la com pel gran contingut històric d’un dels moments més tràgics d’Europa que no només va marcar el s.XX si no que continua marcant el s.XXI no només per que la ONU i el seu paper és un debat que continua vigent avui i que la seva creació, com a Societat de Nacions, té el seu origen l’armistici de la primera guerra mundial i en el tractat de Versalles de 1919, si no per què precisament altres organismes internacionals com la Unió Europea son fruit dels conflictes bèl·lics del s.XX.
Un apunt potser anecdòtic, he llegit la versió catalana que duia un adhesiu que deia “edició revisada”, doncs cal encara alguna que altre revisió per eliminar els errors de traducció, alguns d’ortogràfics i d’altres molt més cridaners lèxics, doncs apareixen oracions sense sentit.
Ara acabo de llegir la novel·la i la trobo excel·lent. Gran moment de plaer i aprenentatge. Ken Follet fa estimar els personatges i apassionar-te amb les seves passions, patir amb els seus patiments, odiar allò que odien… La meva edició té 1.016 pàgines i sincerament val la pena submergir-s’hi. Jo diria que sí que és per a tots els públics, com també ho són Els pilars de la Terra o Un món sense fi, malgrat la seva extensió. De fet, conec gent de molt diferents edats i condició a qui els han agradat aquestes grans obres! Sí que és cert que l’edició catalana, un cop més i tristament, presenta alguns errors ortogràfics, sintàctics i lèxics, segurament deguts a les presses.