NoNomésLletres

Li he sentit dir massa vegades al President de la Generalitat, tant en declaracions a mitjans de comunicació, com en intervencions al Parlament de Catalunya, que a Catalunya, no només es pot retolar en castellà, si no que es pot retolar fins i tot en suahili, i sempre acaba posant el mateix exemple: “El Corte Inglés” es diu “El Corte Inglés” que jo sapiga, i no “El Tall Anglès”.

Doncs, o el President de la Generalitat no se n’assabenta, o no se’n vol assabentar: el Sr. Nevot, titular de finques Nevot, té una sanció de 400€, per tenir un rètol que diu “Fincas Nevot”. Vol dir, el Sr. President, que si enlloc de dir-se Fincas Nevot, es digués “El Corte Inglès” no tindria cap sanció?

No sé si és ignorància, o és indiferència, en qualsevol cas és preocupant, que un President de la Generalitat, més encara sent del partit socialista, es mostri ignorant o indiferent davant aquesta situació: “la normativa no afecta els rètols”, i per què el Sr. Nevot o altres ciutadans de Catalunya, tenen sancions per tenir rètols en un dels idiomes oficials de Catalunya?

Efectivament, “El Corte Inglés” no es diu “El tall anglès”, i no tindrà cap sanció per aquest motiu. La raó és que la llei de política lingüística l’únic que eximeix de traduir al català són les marques i el noms comercials, i de ben segur que “El Corte Inglès” està registrat i ben registrat, a diferència (i aquest deu seu el delicte) de Fincas Nevot.

Esperarem a que la justícia opini, doncs la setmana passada va tenir lloc la vista de la demanda que el Sr. Nevot ha presentat contra la Generalitat de Catalunya, per vulneració de drets constitucionals. En qualsevol cas, sap el Sr. Nevot, i tots aquells altres ciutadans que es puguin trobar en una situació similar, que tenen la nostra solidaritat i el nostre compromís, de que si de nosaltres depèn, s’acabarà la persecució lingüística a Catalunya.

Aquest article també ha estat publicat a VilanovaDigital. Clicant l’enllaç, en podras veure els comentaris:

http://vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?Iddoc=26166

El passat mes de desembre, en un acte públic al Centre Cívic Sant Joan de Vilanova i la Geltrú, vaig presentar un resum de la meva activitat parlamentària durant les VII i VIII legislatures.

Aquí en podeu veure la presentació que en vaig fer, així com la comparació amb l’activitat de les altres Diputades de Vilanova i la Geltrú:

Pasem comptes!

Cal reconèixer que les campanyes publicitàries del PSC són bones, i a la vista del resultats electorals, també són efectives. Permetin-me doncs, que recorri precisament a la darrera campanya del PSC per encapçalar aquesta aportació que pretén, modestament alçar la veu contra el tracte, que considero injust, que el PSC, i el President de la Generalitat, dispensen a la nostra comarca, amb la condescendència dels Alcaldes també del PSC.

No tornaré a insistir en el mal tracte que rebem el Garraf per part dels pressupostos de la Generalitat. Podria insistir en l’insòlit que resulta que sigui l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú qui hagi d’impulsar equipaments com ara el CAP de Baix a Mar, o l’IES de la Sínia de les Vaques, quan correspon al Govern de la Generalitat. Avui del que es parla és del projecte de llei de les vegueries i de l’àrea metropolitana de Barcelona, i de l’encaix, o no, del Garraf en aquestes noves entitats.

L’anàlisi de la proposta s’acaba aviat: el Garraf, deu molestar. La gran metròpoli que polaritza Barcelona, no inclou la nostra comarca, que efectivament es mou amb dinàmiques diferents a les metropolitanes, i s’inclou el Garraf, com a comarca de segona de la vegueria de Barcelona. Condemnats a l’oblit, condemnats a comarca de segona corona metropolitana de Barcelona, condemnats a veure’ns diluïts en l’àrea metropolitana, però sense formar-ne part.

Fa algun temps, algun periodista apuntava a què el Garraf estava patint un procés de metropolitanització per part del PSC, però el cert és que ni això. El PSC té clares les seves prioritats: l’àrea metropolitana, i ERC les seves, les vegueries, però no la del Penedès, que és la que, humilment crec que ens convé al Garraf. Ells s’intercanvien els cromos, i mentrestant, els temps difícils pel Garraf.

Aquest article ha estat publicat al Diari de Vilanova

En les darreres setmanes, els vilanovins que resideixen al nucli antic de Vilanova, en el trams de carrers que seran objecte de reurbanització estan rebent, molts per a la seva desesperació, les comunicacions de les contribucions especials que els tocarà pagar. És cert que la llei d’hisendes locals, preveu que els Ajuntaments puguin cobrar contribucions especials als veïns, els quals degut a la realització d’obres públiques, puguin obtenir un increment de valor dels seus bens. També és cert que la llei preveu que l’import a cobrir directament pels veïns pugui arribar al 90% del cost total de les obres suportades per l’Ajuntament. També és cert, que a la nostra ciutat, hi ha un pacte no escrit, i que s’ha vingut aplicant al llarg dels anys, pel qual, les contribucions especials que s’imputaven eren del 20%, i no del màxim que permet la llei. Ara bé, convé tenir en consideració alguns aspectes concrets, pel que fa a la imposició de les contribucions especials en l’àmbit del nucli antic de Vilanova, i així ho fem. En primer lloc, la reivindicació de millores al nucli antic ha estat llarga i històrica, doncs ha patit, per part de l’Ajuntament, un oblit al llarg de forces anys. Aquest oblit ha portat al nucli antic, a una situació de degradació urbanística i socioeconòmica, termes textuals emprats pel Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Antic de Vilanova, que és la que ha propiciat que aquest mateix projecte sigui objecte de diverses subvencions per part de la Generalitat amb el cofinançament de la Unió Europea per tal de recuperar aquesta zona de la ciutat. És en aquest sentit, doncs, que considerem que si la rehabilitació del Nucli Antic, conseqüència de l’oblit municipal és mereixedor d’aportacions d’altres administracions, també hauria de rebre una atenció especial per part del propi Ajuntament principal responsable de l’oblit, atenció, que al nostre criteri hauria de ser, com a mínim, amb la exempció especial de les contribucions especials que corresponguin. Ara bé, no podem ignorar altres circumstàncies, com per exemple, que alhora que les actuacions de millora al nucli antic, s’han dut a terme a la ciutat altres actuacions de millora que han afectat molts altres carrers de la ciutat, primer per actuacions concretes, que han gaudit d’aportacions íntegres d’altres administracions, després, durant tot l’any passat, per les actuacions del Pla FEIL. Totes aquestes obres que han estat completament subvencionades, han estat exemptes de contribucions urbanes per part dels veïns afectats i beneficiats, degut precisament que a què l’Ajuntament no ha hagut de fer cap aportació. Així, doncs, aquí apareix el greuge comparatiu, és a dir, aquelles zones de la ciutat degradades i que són objecte de mesures especials per a la seva rehabilitació, generen una obligació als veïns, mentre que aquelles obres, que per un cert atzar són beneficiades d’altres ajuts no. I aquesta per a nosaltres és un situació injusta, que cal, i es pot corregir. Els arguments han de continuar necessariament, doncs la degradació del nucli antic, no només es reconeix urbanística, si no també socioeconòmica, com es posa en evidència en els diversos estudis realitzats al respecte. Per a nosaltres, la imposició de contribucions especials no és la millor manera de contribuir a la regeneració socioeconòmica d’un sector, i menys encara, en un moment en el que la situació econòmica de moltes famílies és crítica. Cal recordar per exemple, que segons les pròpies dades municipals, al Nucli Antic hi resideixen 687 persones majors de 75 anys, la qual cosa durant el darrer any, ha provocat accions especials de l’ajuntament en aquest sector concret, el mateix que ara veu com se li passa la factura en forma de contribucions especials. El Partit Popular de Vilanova i la Geltrú, no som partidaris d’abandonar el criteri general d’aplicar el 20% del cost de les obres en contribucions especials, però sí que són partidaris, que l’aplicació d’aquests criteris no comportin greuges que perjudiquin ningú de forma injusta, i tenim el convenciment, que aquesta és la situació que es viu avui al Nucli Antic de la nostra ciutat, i per a això continuarem treballant per a corregir aquesta situació.