Categoría: Política

Després de 15 dies que els “indignats” estan ocupant, o potser hauria de dir okupant, places i places d’arreu de Catalunya hauríem de començar a pensar que potser els indignats de veritat no són els que estan a les places, i els que allà estan són una altra cosa absolutament diferent, que, això si que ho tenen s’apunten a qualsevol manifestació en contra de … del que sigui.

Potser els indignats de veritat són tots aquells que volen treballar i no troben feina, i que no estan a les places.

Potser els indignats de veritat són tots aquells que han perdut la casa per no poder pagar la hipoteca, i que no estan a les places.

Potser els indignats són els joves estudiants o llicenciats que no troben la feina que voldrien per a realitzar-se com a persones.

Potser els indignats ja son tots aquells que des dels seus establiments comercials han de continuar aguantant els “indignats acampats”.

Potser els indignats de veritat, són fins i tot, els nens i nenes que cada cap de setmana juguen a les places i ara no ho poden fer per que hi ha altres “indignats”.

Tot i que no entenc les reivindicacions d’aquesta “democràcia real” que sembla que demanen, i no les entenc per que no sé si les assemblees encara les han acordat o no, segur que hi ha motius per estar indignat, però tinc la rabiosa sensació que els indignats de veritat no estan a les places.

Democràcia real és aquell exercici que vam poder exercir el dia 22, i podrem continuar exercint a les properes eleccions.

Democràcia real és poder votar una força política i si ho fan malament a les properes eleccions votar-ne una altre.

Democràcia real és que si un guanya les eleccions per què el poble l’ha votat majoritàriament pugui governar.

Democràcia real és aquella a la que només participa el 55% de la població a Catalunya, el 66% a Espanya (potser algun dia ens haurem de preguntar el perquè d’aquesta diferència tant abismal), davant les probablement molt multitudinàries assemblees d’”indignats”.

Això no vol dir que sigui imprescindible “netejar” les places d’”indignats”, potser ens hauríem de plantejar participar massivament a les assemblees per acabar amb tot això, després de tot sempre és una opció, a no ser clar, que per poder-hi votar calgui acreditar un mínim currículum d’acampada i/o de dilatada experiència de protesta social.

Aquest article ha estat publicat a e-noticies.

Bé ja han passat les eleccions municipals, les meves cinquenes eleccions municipals com a cap de llista i per fi s’ha trencat un malefici, aquell segons el qual el PP de Vilanova i la Geltrú no podíem superar la barrera psicològica dels dos regidors. Doncs ja en som tres i a treballar per que a les properes tornem a créixer i així encarrilar definitivament el projecte popular a Vilanova i la Geltrú.

Felicitats doncs a la Carmen i al Francis per haver estar escollits regidors, i gràcies a totes aquelles persones que amb el seu treball, o simplement amb el seu vot han possible aquest resultat, que ha estat el millor mai obtingut en unes eleccions municipals a la nostra ciutat.

Com queda l’Ajuntament? Doncs francament queda un panorama més aviat poc clar, sense una majoria que permeti garantir una certa estabilitat. CiU amb nou regidors, a quatre de la majoria absoluta necessita o bé dels socialistes, o bé d’altres dos grups municipals com a mínim per garantir majories, ni que siguin minoritàries. Un hipotètic govern municipal de CiU en minoria, no serà tasca gens fàcil amb una oposició forta.

No tinc dubtes en pensar que durant aquesta legislatura caldrà molt diàleg, moltes negociacions i molts gestos per tirar endavant la ciutat, i abordar els problemes que en aquest moment tenen molts i molts, masses vilanovins; però també a nivell de gestió municipal seran necessaris esforços i sacrificis per no comprometre encara més les finances municipals.

Veurem què passa d’aquí al dia 11 de juny en què es constituirà el Consistori, però en qualsevol cas, allà estarem el Partit Popular intentant fer allò que en cada moment considerem que és millor per la ciutat, i sobretot pels ciutadans, així ho hem fet al llarg dels anys, i així ho continuarem fent.

Dia no sé què de campanya, queden 2 dies per les eleccions.

Si, ja sé que m’he saltat molts dies sense diari de campanya, però suposo que enteneu que masses ganes d’escriure no tenia, desprès de perdre sobtadament el Jaume Ramón, però la campanya contínua, bé ja s’acaba i no volia deixar d’escriure les darreres sensacions i opinions.

Començo pels “indignats”, pensant que em sembla raonable el moviment, és més m’estranya que no s’hagués produït abans: la nostra societat no es pot permetre gairebé 5 milions de persones a l’atur, amb totes les conseqüències socials que això comporta. Ara bé, permeteu que receli de les protestes a dos dies d’unes eleccions, precisament quan els ciutadans tenen l’oportunitat de dir prou, és en els processos electorals. Si “democràcia real” és el que reivindiquen, diumenge tenen una magnífica oportunitat per exercir-la, ara si el que reivindiquen és un canvi radical del sistema polític i l’abandonament de la democràcia representativa per la democràcia assembleària, estan condemnats al més absolut dels fracassos.

Tornem a Vilanova i la Geltrú, dimecres vàrem presentar les mesures que tenim previst adoptar durant els primers cent dies de govern municipal, per què aquesta és la nostra voluntat, estar al govern municipal. Mesures adreçades a generar noves oportunitats de treball des de mesures fiscals d’àmbit local, fins a mesures pel turisme, pel comerç i per la indústria; mesures d’austeritat i d’eficiència de l’administració local i la elaboració de nous projectes d’equipaments i mobilitat per a la ciutat.

L’exemple de la situació dels antics jutjats de la Plaça de la Vila, ens han permès il·lustrar el que han estat 12 anys de tripartit a la ciutat: un edifici molt maco per fora, però completament buit per dintre, això és la nostra ciutat: una ciutat arregladeta, però sense una economia que permeti generar llocs de treball, i per tant qualitat de vida pels seus ciutadans. I com d’exemples no en falten, la darrera del tripartit: anunciar a bombo i plateret que les obres dels horts urbans i ecològics (de veritat!?) estan a punt d’acabar, encara que no han ni començat! A la foto, ho podeu comprovar!

Deixeu-me acabar aquest diari, com acaben les entrevistes i els debats electorals: demanant el vot.

Doncs això, el Partit Popular de Vilanova i la Geltrú estem convençuts que amb la resignació dels partits que han estat al Govern municipal, no és possible generar oportunitats; les oportunitats només es generen a partir de la il·lusió i un projecte de futur, i nosaltres el tenim i l’hem donat a conèixer. Estem convençuts que podem col·laborar a intentar sortir d’aquesta situació, i desitgem poder-ho fer des del Govern Municipal.

Davant el partit socialista (que encara que amaguin el logo, també es presenten a les eleccions –son aquells cartells de l’11 que no entén ningú-) de l’atur i la Convergència i Unió independentista (a la nostra ciutat es presenten amb Reagrupament, escissió d’ERC, encara que a Sitges es presenten amb ERC!) estem el Partit Popular del “treball i treball” preocupats pels problemes de la gent.

Per això espero que el diumenge ens feu confiança amb el vostre vot.

Moltes gràcies a tots els que heu tingut la paciència de seguir aquest Diari de Campanya, i que em consta que no heu estat pocs!

Dia 9 de campanya, queden 9 dies per la fi del tripartit a Vilanova i la Geltrú.

Ahir van començar a arreglar-se algunes coses: per fi han reparat alguns nyaps de les banderoles, i ja no apareixen els candidats ni de Viladecans, ni de Sant Cugat. En un altre camp, comencem a observar com la ciutat s’inunda desmesuradament de banderoles de CiU i del PSC, per cert que aquestes úniques les reconec per la foto del candidat, no pas per què es vegi que són del PSC!! On han arribat que tenen que amargar-se del seu propi partit?

Ahir també, amb molta voluntarietat i cap professionalitat, ja que els nostres recursos són tant o més limitats que els de la CUP, vam llençar el canal Youtube del PP de Vilanova i la Geltrú. És un canal de vídeos, sense cap mena de pretensió més que usar un mitjà que tenim a l’abast per comunicar-nos, no pas per fer sèries de televisió, ni telenotícies alternatives.

Us deixo el darrer video publicitat, el del President del Noves Generacions:

[youtube=http://youtu.be/MKGv5zlSWnA]

Ahir també vam tenir debat al Canal Blau TV, i una de les conclusions que en vaig treure és que si hi haguessin eleccions cada 15 dies, els que governessin no s’oblidarien, com passa ara, de les seves promeses electorals. Quina mania que tenen alguns de rectificar coses que han fet al Govern, semblen fins i tot penedits d’haver format del Govern: si és així, per què han governat??

CiU tampoc no es queda en rere i ara es mostren partidaris de la moderació fiscal: brillant, però si van ser ells que van pactar amb el tripartit vilanoví un increment dels impostos i taxes municipals del 4% el 2009!!

Un parell de tafaneries d’aquelles que algú em maleirà, però ja sabeu que això de les tecnologies de la comunicació també serveix per explicar coses indiscretes:

. el candidat de la CUP no té twitter, per que no li troba la utilitat, doncs apa que el més jove dels candidats no li trobi utilitat a una de les eines més usades pels joves és tota una primícia;

. tota una sorpresa va ser descobrir que a Neapolis, l’espai de la tecnologia, no té suficient cobertura de telefonia mòbil, almenys d’una de les dues grans companyies!! I em pregunto, com deurien fer el Congrés d’smartphones?? Amb senyals de fum??

Bé, i això és tot per ara, més endavant ja us explicaré com ha anat l’acte que avui han organitzat les Noves Generacions a la Plaça de les Neus.

Encentem avui una nova forma de comunicar-nos, a través d’un canal propi a Youtube:

Dia 7 de campanya, queden 10 dies per les eleccions municipals.

Dia gris, la colpidora noticia del terratrèmol a Lorca (quina mania tenen alguns a catalanitzar-ho tot, si és Josep Lluis aquí i a la 中国 –xina, en xinès simplificat- també serà Lorca!!) imposa un canvi de plans: suspensió dels actes de campanya en senyal de dol per les víctimes mortals, i una reflexió sobre si les nostres edificacions són capaces de suportar aquests desastres naturals: evidentíssimament que no ho són, però si haguéssim de preveure el risc zero, el cost seria infinit!

Un primer detall, trobo preocupant la visita electoral del President de la Generalitat i que no anunciés si hi haurà pressupost pel nou hospital de Vilanova, mentre la possibilitat de tancament d’una nova planta, seria la segona, a l’Hospital de Sant Camil amenaça la qualitat del servei hospitalari a la comarca. A veure-les venir!

Un cop més la instal·lació de les banderoles electorals torna a crispar els nervis de qualsevol. Primer, per més que donis plànols dels llocs exactes on han d’anar penjades, les pengen on els sembla, tant se val que n’hi hagi d’altres, una sobre l’altre i apa. Segona, no se’ls pot acudir que no haurien d’entrar dintre d’una obra per penjar banderoles?. Tercera, com pot ser que els que les instal·len no s’adonen que Vilanova i la Geltrú, no és el mateix que Viladecans, ni que Sant Cugat del Vallès? Brrr!!

Bé, doncs avui hem tingut a porta tancada una reunió amb diversos empresaris del sector de l’hoteleria, de la restauració, de la construcció i del sector industrial per contrastar les nostres propostes de dinamització econòmica de la ciutat, amb les seves. Moltes coincidències, encara que algun ha expressat que també les tenen amb el Partit Socialista, tot i que, les idees que expressen els socialistes, desprès no les duen a la pràctica. Doncs aquí està la diferència, nosaltres expliquem el que farem, altres expliquen el que els agradaria fer, però al final no fan!

Per acabar la jornada d’avui donaré una conferència al Rotary de Vilanova i la Geltrú, és gairebé una cita tradicional de tota campanya electoral en la que solen sortir temes força interessants. Ja us explicaré.

Dia 4 de campanya, queden 13 dies per les eleccions.

Deixeu-me que comenci per felicitar el Pati Vilanova, per què per perdre una final, abans cal arribar-hi i ho heu fet!

Doncs això, després d’un cap de setmana esportiu, avui hem començat el dia amb una tertúlia al Canal Blau Ràdio, i una entrevista pel Diari de Vilanova, que se suposa sortirà el proper divendres.

És sobre un dels temes de la campanya que ha sortit tant a la tertúlia com a l’entrevista, que avui us en vull fer cinc cèntims, i és en relació a la promoció turística de la ciutat. Ja fa uns quants mesos que el Partit Popular de Vilanova i la Geltrú, va encetar aquest debat amb la celebració d’una Jornada de Treball organitzada conjuntament amb l’entitat “Vilanova Camina” amb la participació d’empresaris del sector, del Gremi d’hoteleria i restauració i d’altres ciutadans interessats i preocupats per la manca de dinamisme turístic de la ciutat.

En primer lloc al Partit Popular estem ja més que satisfets, per què una vegada més una iniciativa i una proposta nostra està generant debat entre les diferents forces polítiques (la rehabilitació del nucli antic, la idoneïtat del PERI Cap de Creu, o el cobriment del Torrent de la Pastera han estat altres exemples).

Segon, el que és una realitat és que tot i que segons el tripartit s’han fet tantes coses pel turisme, la realitat és que avui hi ha menys places hoteleres que fa quatre anys.

Tercer, que els empresaris hotelers no facin hotels a la ciutat, no és culpa de la crisi universal, si no que és culpa de les traves que fa onze anys els posa l’Ajuntament, és a dir, de la crisi municipal que representa un tripartit que fa dotze anys que dura. Us recordeu quan un empresari va manifestar la intenció de fer un hotel, i un regidor del tripartit va dir que, magnífic, per què els farien comprar dos edificis d’habitatges de primera línia de mar per enderrocar-los?

Finalment, per aprofitar les oportunitats del turisme no cal carregar-nos la resta d’activitats. El port ha de ser un element important per aprofitar les oportunitats turístiques, però l’activitat comercial que s’hi desenvolupa ni fa nosa, ni és menyspreable, és el primer port de la Generalitat en volum de mercaderies i ocupa moltes persones tant directa com indirectament. Aprofitar les oportunitats del sector turístic, vol dir diversificar l’economia local, per que quan vinguin maldades, com ara per exemple, no li vagin tant maldades als ciutadans de la nostra ciutat.

Ja sé que a alguns els fa ràbia que el Partit Popular lideri debats, però si dels debats en traiem coses positives per la ciutat, tant se val qui els lideri!

Dia 1 de campanya de les municipals’11 (queden 17 dies per les eleccions).

Estic pensant seriosament deixar de fumar. Com a dintre casa no fumem, acostumo a sortir a la terrassa a fer el primer cigarret del dia, és un moment de relax i silenci, mentre penso en tot allò que hauria de fer durant el dia, però que segur que no em donarà a temps a fer.

Però sortir al balcó i trobar-te la candidata de CiU penjada davant els nassos ha estat impactant, tant que demà m’ho pensaré dos vegades abans de sortir a fumar a un dels pocs llocs on encara no està prohibit! No és per especial, si no per què és la competència!

Ahir vàrem enganxar el primer cartell, una bona colla de candidats, militants i amics ens van acompanyar en aquest acte tant tradicional de eleccions: cubell, cola, brotxa i uns quants cartells.

Primer incident: si a l’Ajuntament sortegem les cartelleres, per què els d’ERC els enganxen on els rota?  Poden dir que no ho sabien, però jo mateix els ho vaig explicar. Tant neguitosos estan que es pensen que tapant o arrencant els cartells del PP (com ja havien llençat el cubell amb les restes de cola i l’escombra a una paperera els van haver d’arrencar), trauran millor resultat. Sabeu que us dic? Doncs que ja us ho fareu!!!

Primera rectificació de propostes: ara és el PSC que ha hagut de matissar la proposta de suprimir les activitats comercials del port de Vilanova i la Geltrú. Es clar, amb l’actual situació econòmica que pateix la ciutat només faltava carregar-se unes activitats que estan funcionant: és que els que no cauen per la situació, cauen per què els empenyen!!

Per acabar, mala notícia la permissivitat del Constitucional amb Bildu: ETA guanya l’Estat amb la seva estratègia d’aliar-se amb forces democràtiques per intentar recuperar poder institucional. Tant de bo, erri, però tinc la sensació que se li acaba de donar oxigen a la banda terrorista.

Encara finalment un advertiment, no us penseu que escriure cada dia, ho faré cada dia que pugui i no tingui preses per anar corrent a no sé on, a no sé què fer.

Avui començarem el matí amb una reunió de l’equip de campanya.

Per trobar els orígens de la festivitat del primer de Maig, cal remuntar-nos a finals del segle XIX a les primeres reivindicacions sindicals del Chicago industrial, que van acabar amb l’execució de cinc sindicalistes. El dia internacional dels treballadors és un acord del Congrés Obrer Socialista de l’any 1889 que n’estableix aquesta celebració reivindicativa del moviment obrer mundial.

Ha plogut molt des de aleshores però malauradament les reivindicacions continuen: algunes per obtenir majors drets socials, les més, simplement per demanar llocs de treball. I és que la situació torna a ser tremenda: fregant els 5 milions d’aturats, Espanya torna a ser capdavantera a Europa, abans ho eren en progrés, ara en atur.

Avui, el Partit Popular de Vilanova i la Geltrú, hem fet la foto de la candidatura per a les properes eleccions municipals del 22 de maig, i hem volgut fer una declaració pública també reivindicativa: treball és la principal prioritat que ha de tenir el proper Govern Municipal de Vilanova i la Geltrú, per generar noves activitats econòmiques, i per crear nous llocs de treball. De fet, “treball i treball” ha estat el lema que hem anat utilitzant les darreres setmanes per a expressar que precisament aquesta és la nostra prioritat i volem que també sigui la prioritat del proper Govern.

Les polítiques de benestar, i el benestar dels ciutadans comencen per tenir un treball digne, i la veritat és que després de set anys de governs socialistes a Espanya, a Catalunya i a Vilanova i la Geltrú, el treball s’ha convertit en un bé escàs. Quina paradoxa, no? Del socialisme obrer del segle XIX que reivindicava les millores laborals, al socialisme de l’atur del segle XXI.

Lluny de la resignació en la que ens tenen instal·lats els governs, el Partit Popular estem convençuts que això pot canviar, que es poden tornar a crear nous llocs de treball i que podrem tornar a parlar de la societat del benestar, i aquestes eleccions municipals, sense cap mena de dubte han de ser l’inici del canvi, l’inici de la fi dels governs de l’atur, i l’inici dels governs del treball.

Com els que solen reivindicar la memòria història, són aquells que tenen la memòria més feble, us deixo aquest video:

[youtube=http://youtu.be/7vO8nBimyUw]

Aquest article ha estat publicat al Diari de Vilanova.

Que la generació d’activitat econòmica a la nostra ciutat no és la prioritat del Govern municipal ja ho teníem clar des de fa uns quants anys, però a sobre que amb la que està caient, amb l’únic projecte municipal per generar ocupació com és l’espai “cowork” (prefereixo dir-ne “espai d’emprenedors”) que se li apliquin taxes per cercar la rendibilitat econòmica de l’espai, supera les expectatives.

Ens sembla molt interessant el projecte per a nous emprenedors a Neàpolis, encara que arribi molt tard, el projecte hauria de servir de llançadora per la creació de noves empreses que generin nous llocs de treball a la nostra ciutat. Fins i tot, estem d’acord en què es fixi alguna taxa per als seus usuaris, però en el que no podem estar d’acord és en que només es cerqui la rendibilitat econòmica de l’espai i que a partir d’aquest fet es fixi una taxa de 200€ mensuals (els nou primers mesos de 100€).

El Partit Popular estem convençuts que aquest espai ha de tenir també una rendibilitat social, o és que no podem considerar social ajudar a la implantació de noves empreses que generin llocs de treball? Que no ha de ser la primera prioritat intentar cercar sortides als més de 6.000 aturats de la nostra ciutat? I és en base a aquesta rendibilitat social esperada què creiem necessari que les taxes recullin aquesta circumstància, almenys mentre continuï la actual situació de crisi econòmica i  mentre continuï la actual escassetat de iniciatives per a generar activitats i per a generar llocs de treball.

Un exemple el trobem amb el projecte d’horts urbans (potser també li hauríem de dir “urban gardens”) el qual per cert no critiquem en sí, si no la seva oportunitat, doncs no creiem que amb les restriccions pressupostàries de les administracions, també del nostre Ajuntament, aquest fora el moment més adequat per a executar-lo, més enllà de l’oportunitat electoral. El preu que es proposa per la concessió dels hortets és de 5€ mensuals. Fins i tot semblaria lògic que amb la fixació de la taxa en aquest cas es cerqués l’amortització de la inversió, però no, aquí el criteri que s’estableix és el social i ens sembla encertat, però per què no es considera també social la creació d’ocupació, o la simple autoocupació? És més social cuidar l’hortet que intentar autoocupar-se o intentar crear una empresa?

Que hi hagi a qui li agradin els espigalls em sembla molt bé, a mi també m’agraden, però no cal reduir la promoció econòmica de la ciutat a la promoció dels espigalls, pot ser també podem pensar com intentar ajudar aquests milers de persones que es troben sense feina, i com podem ajudar les empreses que encara mantenen llocs de treball a mantenir-los fins que sortim de la precària situació en la que es troba l’economia.

Sincerament, estem convençuts que la situació de desesperació en què troben molts aturats requereix avui més atenció; els espigalls poden esperar.